Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
Maria del Tura de Bolòs i Capdevila
Geografia
Geògrafa.
Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978 Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991 El 1969…
Jordi de Manuel i Barrabín
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en biologia, matèria que imparteix en l’ensenyament secundari, ha participat en projectes pedagògics que han guanyat els premis Barcanova 1992, Eudald Maideu 1995, Fundació Enciclopèdia Catalana 1997 i Abacus 2007 Com a escriptor, s’inicià en la narrativa infantil i juvenil, públic per al qual ha publicat les narracions El somni de la nena bruna 2000, premi Ciutat d’Eivissa de narrativa infantil i juvenil, De tots colors 2001, Els ulls d’Abdeslam 2001, Set de llops 2003 i Un niu de formigues 2008, i les novelles El pes de la por 1998, amb Sílvia Vega i El beuratge 2003 També ha…
,
Carlo Alfonso Nallino
Història
Orientalista.
Professor a la Universitat de Roma 1914 i fundador de la revista Oriente Moderno 1921, és autor de nombrosos tractats sobre filosofia i ciència islàmiques
The Economic Journal
Economia
Revista britànica d’economia política fundada el 1890 per la Royal Economic Society.
Recull les noves aportacions a la ciència econòmica i ha estat dirigida per economistes de la categoria de FYEdgeworth, JMKeynes, RFHarrod, PSraffa, MKalleki, CFCastes, etc
El Gironès
Periodisme
Periòdic en català aparegut a la ciutat de Girona del 13 de febrer de 1916 al 6 de desembre de 1924 amb una periodicitat primer setmanal (fins el 1922) i després bisetmanal i trisetmanal.
Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d’art, de ciència i de literatura Hi collaboraren A Riera i Pou i J Camps i Arboix
crematística
Economia
Terme aristotèlic per a designar l’activitat comercial, tot diferenciant-la de l’economia domèstica, de base preferentment agrícola.
Al s XIX, alguns autors l’aplicaren en el sentit de ciència de la riquesa, i darrerament ha esta emprat com a sinònim d’economia política
antroposofia
Filosofia
Religió
Corrent teosòfic, desenvolupat pel filòsof austríac Rudolf Steiner, segons el qual hi ha un món espiritual que és accessible a les facultats cognoscitives latents en tots els éssers humans.
Aquestes, que són independents dels sentits, poden ésser desenvolupades gràcies a l’estudi de la ‘ciència espiritual’ Per promoure aquest coneixement, Steiner creà el 1912 la Societat Antroposòfica
Bernat de Berga
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1172-88).
Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble El 1179 assistí al concili III del Laterà Fomentà la vida canònica de la catedral, i protegí la ciència eclesiàstica
Viśvakarman
Mitologia
Personificació del poder creador (‘autor de l’univers’) en el Rig-veda, que correspon al Prajāpati del Brāhmana i al qual hom transfereix la concepció vèdica del Puruṣa suprem que immola el seu propi cos per tal de crear l’univers.
Hom el concep com un artesà que modela els déus i llurs insígnies i armes Com a tal, li és atribuïda la revelació del Sthāpatya-veda ‘ciència de les construccions’
Modest Costa i Turell
Història
Genealogista.
Collaborà a la revista “La Ilustración Barcelonesa” 1858 i publicà Tratado completo de la ciencia del blasón 1856, amb dades interessants sobre ordes nobiliaris i genealogia de les famílies catalanes