Resultats de la cerca

Practicà l’atletisme al RCD Espanyol i durant la dècada de 1940 reorganitzà la secció de rugbi del club, creada l’any 1923 El 1943 participà en l’única final d’un Campionat de Catalunya que enfrontà el RCD Espanyol i el FC Barcelona Jugant com a centre, fou el capità de l’equip fins a la seva dissolució al principi dels anys cinquanta L’any 1951 jugà un partit internacional que enfrontà la selecció espanyola amb la italiana També formà part del Barcelona Universitari Club, entitat que l’homenatjà l’any 1954

Es vinculà a la UE Gaudí des de la seva fundació el 1940 Aquesta entitat fou creada a la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona i jugà les competicions diocesanes amb aquest nom fins el 1946 Formà part de la junta directiva durant més de cinquanta anys, exercint al mateix temps d’entrenador i delegat de diferents equips del club Fou directiu de l’Obra Atlètica Recreativa OAR de l’arquebisbat de Barcelona També collaborà amb diferents mitjans de comunicació de la premsa escrita, especialment a Mundo Deportivo

Assumí la presidència del Club Deportiu Espanya Industrial a mitjan anys cinquanta La temporada 1955-56, per poder disputar la promoció d’ascens a primera divisió, modificà els estatuts del club, es desvinculà de la seva relació d’equip filial del Futbol Club Barcelona i canvià el nom del club per Club Deportiu Comtal L’equip jugà la temporada 1956-57 a primera divisió, però baixà a la següent Tot i la desvinculació amb el FC Barcelona, molts dels seus jugadors passaren per les files del Club Deportiu Comtal

Fou fundat el 1956 per un grup de residents de Sarrià de Dalt i conegut amb les sigles ADC Fitxà jugadors vinguts sobretot de Girona, entre els quals cal destacar el pivot Joan Bouzas, que esdevingué un referent al final dels anys cinquanta El 1962 es construí un complex esportiu i es crearen les seccions de botxes, escacs i teatre L’època de millor joc fou al final de la dècada dels seixanta El 1976 es fusionà amb el Grup Esportiu Nostra Senyora de Montserrat, de Sarrià de Baix, i crearen la Unió Esportiva Sarrià

Vinculat al Club Esportiu Mediterrani, fou un especialista de l’estil braça al final de la dècada dels cinquanta Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 200 m braça 1956 i establí el rècord català en la mateixa prova 1957 Nedà amb la selecció catalana i amb l’espanyola També participà en els Campionats de Catalunya interclubs i la travessia del Port de Barcelona El 1968 rebé la placa del Club Esportiu Mediterrani i en fou nomenat soci d’honor Posteriorment entrenà el Club Natació Atlètic

Fou un dels principals corredors de 400 m de finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta Formà part del Club Natació Montjuïc, el Club Atletisme Sta-dium i el Club Esportiu Universitari Guanyà el Campionat de Catalunya 1959, 1962, 1964 L’any 1959 superà el rècord català dels 400 m amb 49,20 s i el 1958 el dels 300 m amb 35,20 s En 4 × 100 m fou campió de Catalunya 1959 i subcampió 1958 En l’especialitat de 200 m fou subcampió 1958, 1959 i tercer 1964

Competí en les files de l’AD Antorxa i és considerat un dels millors fondistes catalans i estatals de l’inici de la dècada dels cinquanta S’entrenà a les ordres de Manuel Cutié Aconseguí dos títols catalans de cros 1952, 1953, dos d’estatals 1950, 1952 i el doblet en les curses de fons del Campionat d’Espanya de pista, amb les victòries en 5000 m i 10000 m 1952 Competí quatre vegades en el Cros de les Nacions Es retirà el 1953 i presidí l’Associació d’Atletes Veterans de Lleida

El govern de la Generalitat de Catalunya lliura les Creus de Sant Jordi de l’any 2019 a 28 personalitats i 15 entitats en una cerimònia al Fòrum del Centre de Convencions Internacional de Barcelona Entre els guardonats hi ha els esportistes Leo Messi i Núria Picas Reben també la distinció La Trinca, grup musical creat fa cinquanta anys, l’arquitecta Benedetta Tagliabue, el cantautor Biel Majoral i els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol i Ernest Benach Durant l’acte, hi ha nombroses crides a favor de la llibertat dels presos polítics

L’edificació d’aquest sector s’inicià al decenni dels cinquanta en primer lloc es formà la Trinitat Vella, que s’estén des del Besòs a la Meridiana, i a partir del 1955 la Trinitat Nova, que s’estén de la Meridiana vers els contraforts muntanyosos de la serra de Collserola Prengué el nom d’una antiga capella, documentada al s XIII i cremada el 1808, localitzada prop de l’antic coll de Finestrelles, anomenat posteriorment de la Trinitat, on foren bastides el 1445 les forques jurisdiccionals de Barcelona

Si bé en els inicis impulsaren la tasca d’autors, realitzadors i actors novells, posteriorment, per interessos comercials, han anat incorporant noms ja coneguts pel gran públic Els seus orígens es remunten a diverses experiències dutes a terme als EUA a partir de mitjan anys cinquanta de representacions teatrals en espais més reduïts Judson Poets Theater, Cafè Cino, Living Theater, Theater Genesis, etc, els quals foren anomenats, segons les èpoques, teatres d’art, d’assaig, parallels, marginals, etc El primer cafè teatre d’Europa, Le Royal, fou creat a París el 1966