Resultats de la cerca
Es mostren 785 resultats
geraniàcies
Pelargonium zonale
© Monique Pouzet - Fotolia.com
Botànica
Família de gruïnals formada per plantes herbàcies o sufruticoses de fulles simples més o menys lobulades o compostes de flors pentàmeres i de fruits esquizocàrpics.
Comprèn unes 650 espècies, pròpies de països temperats Geraniàcies destacades Nom científic Nom vulgar Erodium sp agulles , rellotges Erodium botrys agullots Erodium ciconium bec de cigonya Erodium cicutarium curripeus , forquilles Erodium mascradenum cargola Erodium moschatum almescat , herba del mesc Erodium rupestre cargola de Montserrat Geranium sp gerani , agulles, candeler Geranium molle, G rotundifolium suassana , forquilletes Geranium robertianum herba de sant Robert , gerani pudent Mansonia altissima beté Mansonia nymphaeifolia mansònia , beté Pelargonium sp gerani, gerani de jardí,…
àster
Capítol d’àster ( Aster alpinus )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes, amb fulles alternes i capítols amb disc groc i lígules blavenques, liles o blanques.
Hom en coneix diverses espècies indígenes i moltes altres d’exòtiques, conreades en jardineria per la bellesa de llurs flors Les espècies altes fins a 180 cm serveixen per a fer tanques les espècies nanes, de floració tardana, són conreades als llocs rocallosos
jatoba
Botànica
Tecnologia
Arbre de l’Amèrica tropical, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes de dos folíols ovals, de flors groguenques i fruits en llegum.
Produeix una fusta vermellosa, dura, tenaç i de gra fi, utilitzada en ebenisteria i en la indústria naval És sobretot aquest arbre el que forneix el copal
pinya
Pinya de l’ananàs
(CC0)
Botànica
Nom donat a diversos òrgans o parts vegetals en forma de pinya, com per exemple la sorosi de l’ananàs o el capítol de certes compostes.
equinàcia
Botànica
Nom genèric de dues plantes medicinals amb aspecte de gira-sol, originàries de les praderies de l’Amèrica del Nord, de la família de les compostes.
La rel i les puntes florides, riques d’olis, equinacina un glucòsid, inulina, resines i betaïna, estimulen les defenses naturals de l’organisme En ús intern, són fungicides i bactericides S'utilitzen per a tractar inflamacions, constipats i malalties cròniques, i, en ús extern, per a guarir ferides i úlceres També es planten als jardins
peluda
Peluda
John Poulakis (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles en roseta, híspides, oblongues, sinuades o pinnatífides, i de capítols grossos, d’un groc brillant.
Es fa en prats a quasi tot Europa
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
piretre
Botànica
Gènere o subgènere de plantes perennes, de la família de les compostes, amb fulles molt dividides i amb capítols de disc gros i de lígules blanques.
ullera
Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
camamilla de muntanya
Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap