Resultats de la cerca
Es mostren 4948 resultats
trapàcies
Botànica
Família de mirtals composta per herbes aquàtiques heterofil·les, de flors perígines solitàries i de fruits nuciformes endurits.
Comprèn únicament el gènere Trapa , l’espècie més coneguda del qual és Tnatans , la castanya d'aigua
urticals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles alternes o oposades, habitualment estipulades, de flors acícliques, generalment unisexuals, de gineceu súper, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i normalment anemògames, i de fruits nuciformes o drupacis.
Comprèn fonamentalment les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies
readals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes principalment herbàcies, amb fulles alternes, amb flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, hipògines, diclamídies i sovint tetràmeres, disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en general secs i dehiscents.
Comprèn bàsicament les famílies de les caparàcies, de les crucíferes, de les papaveràcies i de les resedàcies
menuris
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes d’ales poc funcionals, tarsos alts i coberts d’escates còrnies, més grosses a la part anterior que a la posterior, i la siringe com la dels oscins, però només amb dos o tres parells de músculs.
Poden imitar tota mena de sorolls Comprèn dues famílies els menúrids, o ocells-lires , i els atricornítids
llengües ienisseianes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües paleosiberianes de l’oest.
Comprèn el kot , l' assan i l' arin , extingides, i el ket , el iukaguir i el guiliak
illes de Sobrevent
Arxipèlag
Arxipèlag situat a la zona septentrional de les Petites Antilles.
Comprèn des de l’illa de Saint Thomas illes Verges a l’illa de TrinitatiTobago
moixons
Ornitologia
Subordre d’ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen de 5 a 8 parells de músculs a la siringe, i el múscul flexor del dit polze és independent.
Comprèn unes 4 000 espècies gairebé la meitat dels ocells actuals, repartides en més de 50 famílies
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià
alternària
Micologia
Gènere de fongs imperfectes, de la subclasse de les pirenomicètides, amb grans espores (en realitat fiàlids) brunes i septades, agrupades en cadena.
Comprèn espècies saprofítiques i espècies paràsites aquestes darreres són productores d’alternariosi a les cols, patateres, etc
alstònia
Botànica
Gènere d’arbres afroasiàtics i oceànics, de la família de les apocinàcies, l’escorça dels quals conté un seguit de composts químics, actius com a febrífugs ( A Cannabina
o dità
), antihelmíntics o succedanis de la quina ( A. Constricta
).
El gènere, que comprèn una trentena d’espècies, fou descrit pel botànic escocès Charles Alston 1683-1760