Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
parmèlia
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les parmeliàcies, de tal·lus foliaci, més o menys aplicat al substrat, lobulat i generalment proveït de rizines.
Moltes espècies són sorediades o isidiades Comprèn espècies comunes que viuen sobre roques i escorces d’arbres
paraplasma
Biologia
Part inerta de la cèl·lula viva, per oposició a la part activa o citoplasma
.
Comprèn els vacúols i les inclusions citoplasmàtiques de reserva Alguns autors hi inclouen també la membrana cellular
urticals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles alternes o oposades, habitualment estipulades, de flors acícliques, generalment unisexuals, de gineceu súper, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i normalment anemògames, i de fruits nuciformes o drupacis.
Comprèn fonamentalment les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies
readals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes principalment herbàcies, amb fulles alternes, amb flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, hipògines, diclamídies i sovint tetràmeres, disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en general secs i dehiscents.
Comprèn bàsicament les famílies de les caparàcies, de les crucíferes, de les papaveràcies i de les resedàcies
trapàcies
Botànica
Família de mirtals composta per herbes aquàtiques heterofil·les, de flors perígines solitàries i de fruits nuciformes endurits.
Comprèn únicament el gènere Trapa , l’espècie més coneguda del qual és Tnatans , la castanya d'aigua
alternària
Micologia
Gènere de fongs imperfectes, de la subclasse de les pirenomicètides, amb grans espores (en realitat fiàlids) brunes i septades, agrupades en cadena.
Comprèn espècies saprofítiques i espècies paràsites aquestes darreres són productores d’alternariosi a les cols, patateres, etc
alstònia
Botànica
Gènere d’arbres afroasiàtics i oceànics, de la família de les apocinàcies, l’escorça dels quals conté un seguit de composts químics, actius com a febrífugs ( A Cannabina
o dità
), antihelmíntics o succedanis de la quina ( A. Constricta
).
El gènere, que comprèn una trentena d’espècies, fou descrit pel botànic escocès Charles Alston 1683-1760
el Samuntà
Barri
Barri del municipi de Súria (Bages), al vessant NW del puig de Sant Salvador, en el camí vell de Súria a Castelladral.
El territori, abans plantat totalment de vinya 450-475 m alt, comprèn unes quantes cases, petites i disperses
estret de Palk
Estret marí
Estret del golf de Bengala entre el SE de Dècan i Sri Lanka.
Té 100 km d’amplada i molt poca profunditat Comprèn la badia homònima, al N de Sri Lanka
Uppland
Sector o indret
Regió del S de Suècia, banyada, al sector costaner, per la mar Bàltica (golf de Bòtnia).
Comprèn part de la ciutat i del län d’Estocolm i dels läner d’Uppsala i de Västmanland