Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
alatxa
Ictiologia
Peix de la família dels clupeids semblant a la sardina, de 20 a 30 cm de llarg, amb una franja daurada longitudinal a cada costat del cos.
Té els opercles llisos, a diferència de la sardina, que els té estriats Les aletes s’inicien en el primer terç del cos, al mateix nivell Pròpia de la Mediterrània meridional Illes Balears, costes del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica, és objecte d’una activa pesca i el seu interès comercial resulta considerable
Jean Feldmann
Botànica
Botànic francès.
Estudiós de la sistemàtica i els cicles biològics de diferents grups d’algues Els seus estudis sobre la flora ficològica del litoral de les Alberes realitzats fonamentalment entre el 1926 i el 1935, però publicats entre el 1937 i el 1942 constitueixen una de les aportacions més importants per al coneixement de les algues de les costes catalanes
oceà Índic
Oceà
Oceà comprès entre Àsia, al N, Àfrica, a l’W, Indonèsia i Austràlia, a l’E, i l’oceà Antàrtic, al S; és el tercer en extensió, després del Pacífic i l’Atlàntic, i inclou les mars adjuntes: la mar Roja, el golf Pèrsic, la mar d’Aràbia, el golf de Bengala i la mar d’Andaman.
L’oceà Índic comunica amb el Pacífic pels estrets de Malaca, de Sonda i de Bass, amb la Mediterrània pel canal de Suez i amb l’Atlàntic pel segle d’Àfrica Comprèn l’illa de Madagascar, la més gran, i els grups d’illes de Seychelles, Comores, Mascarenyes, Laquedives, Maldives, Chagos i Kerguelen Les modernes teories de la deriva continental i tectònica de plaques expliquen l’origen geològic de l’oceà Índic Segons DPM Mckenzie i JG Sclater, el subcontinent índic es desplaçà prop de 5000 km en direcció SW-NE, travessant, en el seu llarg recorregut, la totalitat d’aquest oceà inicialment, l’…
Suquṭrā
Illa
Illa de l’oceà Índic, al Iemen, situada a 250 km del cap Caseyr.
Amb ‘Abd al-Kūrī i altres illes menors, té una superfície de 3 636 km 2 i uns 15 000 h La capital és Hadībū És muntanyosa, amb valls fèrtils entre les serres i sòls rics al llarg de les costes Clima calorós La població viu principalment del pasturatge i la pesca Els principals productes són dàtils, goma, encens i àloe
Lolland
Illa
Illa de Dinamarca, situada a la mar Bàltica, al sud de les illes de Sjaelland i Fiònia, de les quals la separen els estrets de Smålandsfarvandet i Langelands Baelt, respectivament.
Unida per dos ponts a l’illa de Falster, forma, amb ella, l' amt de Storstrøm Les costes són constituïdes per penya-segats, bé que el territori és pla Hi ha grans extensions de bosc i conreus de cereals i bleda-rave sucrera S'hi practica la ramaderia bovina, i hi ha construccions navals i indústries alimentàries sucre La capital és Maribo
tord massot

Tord massot
Alessandro Duci (CC0)
Ictiologia
Peix d’uns 45 cm de llargada, d’un color, generalment uniforme, verd d’oliva o terrós i oliva, sense bandes ni taques blanques, de cos alt i comprimit.
Totes les aletes, llevat de les pectorals, que són transparents, són vorejades d’un blau molt intens que en èpoques de zel pot ésser un violeta molt intens El ventre és clar o argentat lluent Solitari, viu ocult entre les roques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i és especialment abundant a l’Adriàtica i a les costes dels Països Catalans
vermètids
Zoologia
Família de gastròpodes prosobranquis a la qual pertanyen unes poques espècies integrades dins el gènere Vermetus.
Cal esmentar Vgigas , el cargol vermiforme, comú a les costes dels Països Catalans, i Siliquaria , tots de closca tubular amb l’espiral desenrotllada, la qual cosa els dóna l’aparença d’alguns poliquets serpúlids, i amb obertura de la closca, circular i tancada per un opercle rodó Viuen adherits a les roques del litoral de les mars càlides i temperades
uroció
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, semblant a la guineu, però de cos més estilitzat, potes més llargues, orelles més curtes, cua molt desenvolupada i pelatge molt dens, gris al dors i roig clar o terrós a les potes i les parts ventrals.
Són els únics representants de la família que poden enfilar-se als arbres Habiten en zones àrides, rocalloses, amb arbres o arbusts Inclou dues espècies Ucinereoargentatus , de 60 cm de llargada, que habita des del Canadà meridional fins a la part septentrional de l’Amèrica del Sud, i Ulitoralis , que habita a les illes properes a les costes de Califòrnia
balena grisa

Balena grisa
California Academy of Sciences (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Balena de la família dels raquianèctids, d’uns 10 a 14 m de llargària, de colors grisos amb clapes blanques, que presenta una sèrie de característiques primitives, com és ara el fet de tenir unes fileres de pèls a la part superior del cos, especialment al cap.
Manquen d’aleta dorsal, però tenen una sèrie de petits geps al final del cos Durant l’estiu habiten a la mar de Bering i a l’oceà Àrtic, i a la tardor emigren unes arriben a les costes de Mèxic i d’altres a les de Corea Són una part important de la indústria balenera japonesa i de Califòrnia
quetòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets de la subclasse dels poliquets errants, de la família dels quetoptèrids, amb el prostomi petit, sense antenes, amb cirrus tentaculars i amb el cos diferenciat en dues o tres regions.
Habiten fons marins arenosos, tancats dins un tub en forma de U, de natura quitinosa i laminar Alguns segments transformats en paletes fan entrar l’aigua, de la qual l’animal extreu l’origen i les partícules alimentàries necessàries, per l’obertura del prostomi i la fan sortir per l’altra Emeten un moc lluminós Són comuns a les costes dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina