Resultats de la cerca

Estudià a Budapest, a Nagybánya i a París Havent tornat de França, cristallitzà el seu estil personal, en el qual, tot mantenint el contacte amb la visió de la natura, alià les tradicions del postimpressionisme amb certs assoliments del cubisme i del constructivisme, i amb una fortíssima expressivitat dinàmica Les seves tècniques predilectes foren l’oli, amb un ric colorit, i el dibuix amb tinta xinesa

Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Format a Llotja i a acadèmies lliures amb Nicanor Vázquez Residí un temps a París Participà en collectives barcelonines des del 1906 El 1915 concorregué a una internacional de San Francisco de Califòrnia Exposà individualment des del 1916, a Barcelona Conreà l’oli, l’aquarella i el dibuix i es caracteritzà per un paisatgisme simple i convencional Collaborà amb pseudònim com a dibuixant en diverses publicacions

Format a l’escola de dibuix de Molenbeck i a l’Acadèmia de Brusselles 1887 Exposà per primer cop al Cercle Voorwaarts el 1891 Malalt des de nen, la seva obra palesa una visió pessimista de la vida Fou, amb Constantin Meunier, el principal representant de l’art social belga de la fi del s XIX Vespre de vaga , 1893, Brusselles, Musées Royaux des Beaux-Arts

Fou deixeble, a París, de Carolus Duran Pertangué al Grupo do Leāo, escola naturalista que reaccionava contra l’art oficial En la seva pintura, l’empastament domina sobre el dibuix Omplí tota una època de l’art portuguès Fou un gran retratista al seu país Antero de Quental, Guerra Junqueiro, Eça de Queirós, etc Conreà també la pintura de gènere i les grans decoracions murals

Deixeble de l’Acadèmia de Nobles Arts de Barcelona Casat amb la filla de Joan-Carles Panyó, s’installà a Olot A causa de la guerra carlina 1834 es traslladà a Barcelona Un any després de la mort del sogre s’incorporà a la direcció de l’Escola de Dibuix d’Olot Josep Berga i Joaquim Vayreda afirmen que no haurien estat pintors sense el seu alliçonament

Format a París i a Roma Fou professor de dibuix des del 1858 i catedràtic d’anatomia pictòrica fins el 1864 de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sotsdirector del Museo del Prado des del 1864 i acadèmic de mèrit de San Fernando 1880 Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat

Vidu, abraçà l’estat eclesiàstic Hom destaca la seva facilitat en el dibuix Té obres a la parròquia de Sant Esteve de València, al convent de Sant Pasqual de Vila-real Plana Baixa Mort de sant Pasqual Bailón , i a l’església parroquial de Llucena Sant Nicolau La seva Trinitat amb Sant Joaquim i Santa Anna Boston, coll particular denota la influència d’Espinosa

Procedent de la diàspora armènia el 1920 s’establí a Nova York, on treballà com a professor de dibuix Els anys trenta rebé influències del surrealisme, especialment Miró i Picasso El contacte amb el pintor xilè RSMatta fou decisiu en el desenvolupament d’un llenguatge propi que el convertí en el pioner de l’expressionisme abstracte nord-americà Se suïcidà després d’una sèrie de desgràcies personals

Fundador de l’acadèmia de dibuix de Haarlem, juntament amb Karel van Mander i Hendrik Goltzius, implantà, sota la influència dels manieristes romans, l’estudi del nu i la pintura de temàtica religiosa i mitològica Hom destaca la seva obra Banquet d’arcabussers 1583, Frans-Hals-Museums de Haarlem, que és una anticipació dels retrats collectius que aparegueren al llarg del s XVII holandès