Resultats de la cerca

Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica

Fou marquès de Villarios i comte de Bornova Exercí els càrrecs de veguer de l’Alguer 1502-03, de receptor general de les rendes del marquesat d’Oristany i del comtat de Goceà 1506, de governador del Logudor per absència del titular i de primer cònsol de l’Alguer 1509

Estudià medicina a Barcelona i exercí a París, on fou professor de l’hospital Necker Introduí una sèrie d’instruments, procediments quirúrgics i mètodes per a l’exploració diagnòstica i el tractament de les afeccions de l’aparell urinari prova d'Albarrán Ha estat un dels creadors de la urologia moderna

Casat amb Ermengarda, filla del comte Borell II Durant els cinc anys de captivitat a Còrdova del seu germà Udalard I 985-91 exercí interinament la funció vescomtal El 1011 pledejà, en va, amb el monestir de Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert

Estudià l’anatomia del sistema nerviós i creà la frenologia Exercí a Viena, Berlín i París És autor d' Anatomie et physiologie du système nerveux en général et du cerveau en particuler 1810-20 i Sur les fonctions du cerveau et sur celles de chacune de ses parties 1822-25

Llicenciat en dret a València, exercí a Barcelona i, des del 1842, a Madrid, on fou diputat a corts Autor d’una desapassionada Vida militar y política de Cabrera 1844 i d’una Noticia histórico-literaria del Dr Jaime Balmes 1848 En morir era magistrat de l’audiència de València

Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia És autor d’un cèlebre Te Deum 1814 per a quatre veus, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino , anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII

Estudià a Oxford i posteriorment exercí la docència a Cambridge, on destacà com a llatinista Escriví els reculls de poemes A Shropshire Lad 1896, Last Poems 1922 i More Poems 1936 on, sota la forma de balades, reflecteix una visió pessimista del pas del temps amb un estil depurat i precís

Fugí del seu convent i viatjà per Espanya i Amèrica vestida d’home exercí oficis diversos, entre els quals el de soldat Fou molt popular a la seva època Li és atribuïda una autobiografia, que alguns consideren apòcrifa Historia de la Monja Alférez Doña Catalina de Erauso, escrita por ella misma

Exercí el periodisme a “France-Soir”, “Le Figaro”, etc El 1977 guanyà el premi Goncourt amb John l’enfer Altres obres seves són Laurence 1969, Abraham de Brooklyn 1971, Il fait Dieu 1975, La nuit de l’été 1979, Les trois vies de Babe Ozouf 1983, Béatrice en enfer 1984, etc