Resultats de la cerca

Fundat el 1980, nasqué com a escissió del Club d’Esgrima Sala d’Armes Montjuïc Fou impulsat pel mestre d’armes italià Pier Luigi Chicca Alguns dels esportistes més destacats foren Fernando Medina, Maria Rosa Viñas, Miquel Roca, tots ells campions estatals La temporada 2006-07 es fusionà de nou amb el Club Sala d’Armes Montjuïc

Deixeble de Damià Campeny, es formà a Llotja i a l’Academia de San Fernando de Madrid, ciutat on s’installà Féu diversos retrats, busts i monuments, entre els quals el de Lope de Vega 1866 i el del Dr Mariano Benavente 1880, aquest a El Retiro Fou escultor anatòmic del Colegio de San Carlos de Madrid

És autor de A Educação do Sentimento Poético 1944, Problemática da História Literária 1961, etc, i director del Diccionário das Literaturas Portuguesa, Galega e Brasileira 1968-69 Ha estudiat Fernando Pessoa, ha dirigit l’edició de les obres completes de Teixeira de Pascoaes i de Camilo Castelo Branco i ha editat poetes preromàntics i romàntics portuguesos

El 1978 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del San Fernando Fou cedit al Recreativo de Huelva i al Valladolid, i al final de la temporada 1979-80 ingressà al Barça Hi romangué fins a la temporada 1981-82 Disputà un total de 53 partits i marcà 7 gols Guanyà una Recopa d’Europa 1982 i una Copa 1981

Fill de Benet Montfort i Besades El 1765 fou nomenat director de la classe de gravats i làmines de l’Acadèmia de Sant Carles, de València El 1748 fou nomenat director de la Imprenta Real i tresorer de la Biblioteca Real, de Madrid Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet Fou acadèmic de San Fernando

Rebesnet de Miquel Rigol Pierola, Anoia 1778 — Piera, Anoia d 1823, un dels herois de la batalla del Bruc Titulat a l’escola de San Fernando de Madrid Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les colleccions museístiques terrassenques El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa

Separat de l’exèrcit per les seves idees republicanes 1877, hi fou readmès i passà a la reserva 1883 D’acord amb Ruiz Zorrilla, es revoltà a Madrid a favor de la República 1886 però, un cop fracassada la insurrecció i abandonat pels seus soldats, fou empresonat i condemnat a mort Indultat, fou deportat a Fernando Poo i, més tard, a Melilla

Es formà a l’escola de Sant Carles de València, on fou premiat els anys 1792, 1795 i 1798 Acadèmic de mèrit el 1804, fou tinent de director de pintura el 1821 Morí poc després d’ésser nomenat director general de l’acadèmia Hom li'n coneix un Sant Vicent Ferrer València, Palau Arquebisbal i Agar i Ismael Madrid, Academia de San Fernando

Fou professor de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i director de la secció de gravats de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, de la qual fou membre Són remarcables per la qualitat tècnica les grans làmines calcogràfiques de tema religiós, com El Beat Sebastià d’Aparicio , i algun retrat, com el de Josep Soler i del Olmo

Hom remarca la seva imaginació i facilitat per a la pintura al tremp Fou acadèmic de Sant Carles Té obres de tipus religiós a les esglésies de Sant Agustí i de Campanar, de València, i a l’Academia de San Fernando de Madrid El seu fill Vicent Inglés València — 1821, acadèmic de mèrit de Sant Carles, té obres de tema bíblic i retrats