Resultats de la cerca

La família dels Abella, que en tenia la jurisdicció, intervingué sovint en la política catalana dels segles XIII-XV A mitjan segle XVII fou adquirida per Rafael de Sobirà, governador de la Vall d’Aran el 1817 fou confirmada com a títol del regne

Fou després governador dels territoris annexats del Transvaal i d’Orange 1902-05 Tornà a Anglaterra, i és considerat com el pare del Commonwealth modern El 1916 formà part del ministeri de guerra de Lloyd George, i fou ministre de la guerra el 1918

El governador, Joan d’Àustria, reconegué de moment l’acord 1577, que sobretot exigia la retirada d’aquelles tropes i la solució de la qüestió religiosa, però que, de fet, uní tot el país contra Felip II, fins a la unió d’Arràs 1579

El títol fou declarat perpetu el 1621 al seu fill Manuel de Moura e de Corte Real mort el 1652, governador de Flandes i Gran d’Espanya El sisè titular fou el capità general de Catalunya Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real

El 1787, comandant el vaixell Bounty , fou enviat a Tahití a la recerca d’arbres del pa per tal d’aclimatar-los a les Antilles La tripulació s’amotinà i l’abandonà 1789 en alta mar Fou governador de Nova Galles del Sud 1805-08

Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals 1822 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1837 És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí

Prengué part activa en la presa del poder pel feixisme Fou ministre de l’aire i cap de l’aviació militar 1929-33 L’any 1939 Mussolini el nomenà governador de Líbia Morí el 1940 a conseqüència d’un error de les pròpies defenses antiaèries

Procònsol d’Àfrica 8-7 aC i governador de Síria 6-4 aC, reprimí una revolta dels jueus ~5 aC Legat d’August a la campanya del Rin 6-9, després de la derrota en una emboscada d’Armini al bosc de Teutoburg, se suïcidà

Nomenat governador de Pernambuco 1628, dirigí la defensa de la plaça contra els holandesos 1630-35 El 1640 prengué part en la guerra de secessió portuguesa contra Castella i aconseguí la victòria de Montijo 1644, que li valgué el títol de primer comte d’Alegrete

Fou governador d’Egipte i, el 868, en independitzar-se, anà estenent la seva autoritat a Síria i a Tripolitània S'installà a al-Fustāt, on construí la mesquita dita d’Ibn Ṭūlūn, i donà a Egipte un període de notable prosperitat cultural i material