Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
impala
Exemplars d’impala a la República de Sud-àfrica
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, de la subfamília dels antilopins
, que ateny prop d’1 m d’alçada a la creu, de cos esvelt i elegant i amb banyes persistents en forma de lira, presents només en els mascles i formades per anells sortints.
El dors i els costats són de color bru rogenc, el ventre és blanc i les peüngles negres Habita en grups nombrosos a les sabanes de l’Àfrica oriental i centromeridional
llúdria marina
Llúdria marina
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, que ateny aproximadament 1,20 m de longitud.
Té el cap petit i rodó i el tronc cilíndric El pelatge és negrós, amb reflexos argentats, i és molt apreciat en pelleteria Habita a les aigües costaneres del Pacífic septentrional
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, de 180 cm, que és de cos esvelt i allargassat, amb el rostre rom i curt, els llavis carnosos i els ulls grossos i de color bru negrós uniforme a tota la superfície del cos.
La carn és comestible, però de qualitat mediocre, i en alguns casos hom obté oli del fetge Habita, fins a 1 000 m, a l’Atlàntic occidental i a la Mediterrània
tirídids
Entomologia
Família d’insectes, de l’ordre dels lepidòpters, que comprèn un miler d’espècies, de dimensions mitjanes o petites, habitualment nocturnes.
No obstant això, les dues úniques espècies europees volen de dia i són diminutes Als Països Catalans i a la resta de la península Ibèrica, només hi habita l’espècie Thyris fenestrella
sitatunga
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, amb una alçada d’un metre aproximadament, notable per les seves peülles allargades, aptes per al desplaçament sobre un sòl tou i pantanós.
Propi de l’Àfrica Central, habita a la conca del riu Níger, a la part alta dels rius Congo i Zambezi, a les regions pròximes al llac Victòria i al Sudan meridional
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant
estrella de mar verda
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 60 cm de diàmetre, de color d’oliva o bru i amb braços molt flexibles, amb la cara superior recoberta d’una sèrie de berrugues proveïdes d’un agulló.
Habita sobre fons rocallosos, d’1 a 50 m de profunditat, on fa estralls entre els molluscs i constitueix una veritable plaga per als bancs d’ostres i els cultius de musclos
esponja de bany
Zoologia
Gènere de porífers, de l’ordre de les esponges ceratoses, molt semblant a l’esponja de cavall, de la qual es diferencia pel fet de presentar l’esquelet més tou.
Habita a la Mediterrània i a la mar Roja, a poca profunditat i en bancs molt extensos El seu esquelet d’espongina, suau i consistent alhora, és utilitzat en la higiene humana
ganivet
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels lamel·libranquis, de la família dels solènids, d’uns 12-13 cm i de cos molt allargat, cobert per dues valves de forma cilíndrica molt primes i que no tanquen als extrems.
Habita, colgat, en els fons llimosos en profunditats d’1 m, com a màxim És comú als Països Catalans, on hom en fa un gran consum, tant en fresc com en conserva
moll reial
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels apogònids, d’11 cm de llargada, de color vermell intens, ulls grossos i aspecte semblant al dels serrànids
.
Habita a les coves dels fons litorals rocallosos de la Mediterrània i de l’Atlàntic temperat Presenta fecundació interna i la incubació dels ous té lloc a la cavitat bucal del pare