Resultats de la cerca
Es mostren 9772 resultats
amiloide
Química
Nom genèric de les varietats d’hidrocel·lulosa, de pes molecular relativament baix, formades per algunes desenes d’unitats glucosa, que donen en l’aigua solucions col·loidals o gels.
Són anomenats així perquè el iode els acoloreix en blau, com ho fa amb el midó
Alfredo Kindelán y Duany, capità general de Catalunya
Alfredo Kindelán y Duany és nomenat capità general de Catalunya fins llavors ho havia estat de Mallorca
magnetisme animal
Psicologia
Acció que, segons F.A.Mesmer, una persona exerceix sobre una altra, en unes determinades condicions, i que produeix fenòmens de suggestió i d’hipnotisme.
La teoria que intenta d’explicar-ho és anomenada mesmerisme Ha estat emprat amb finalitats terapèutiques magnetoteràpia
rostir-se
Meteorologia
Tornar-se, les parts tendres dels vegetals, d’un color fosc a causa d’una glaçada.
El temps meteorològic que ho produeix és anomenat glaçada negra Hom diu que les plantes es rosteixen
bisbe titular
Dret canònic
Bisbe que té assignat el nom d’una antiga diòcesi, sense, però, jurisdicció territorial damunt d’ella.
Solen ésser-ho els bisbes auxiliars, els que han rebut l’episcopat en senyal d’honor, etc
fórmula deprecativa
Cristianisme
Fórmula sacramental expressada en forma d’oració, en contraposició a la fórmula enunciativa.
És més pròpia de les Esglésies orientals, mentre que le segona ho és de la litúrgia romana
Tractat de Moscou
Història
Acord signat a Moscou, el 5 d’agost de 1963, pels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya, en virtut del qual foren prohibides les proves nuclears efectuades a l’atmosfera, a l’espai exterior i sota la mar, però no pas les subterrànies.
Aquest tractat, ratificat per nombrosos estats, no ho ha estat per la República Popular de la Xina
vegueria de Ribagorça
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya testimoniada al segle XIII i desapareguda ja al segle XIV, després de la nova creació del comtat de Ribagorça.
El seu veguer, el 1280, ho era també de Pallars i, a la vegada, sobrejunter de Sobrarb
Tractat de Schengen
Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia,…
neutralització
Electrònica i informàtica
Mètode emprat per a contrarestar la retroacció positiva en un amplificador de tubs o de transistors, la qual podria produir oscil·lacions indesitjables d’alta freqüència a causa de les capacitats paràsites reixa-ànode (tub) o base-col·lector (transistors).
Per a evitar-ho hom hi introdueix una retroacció negativa d’igual magnitud que neutralitza l’efecte esmentat