Resultats de la cerca

Defensa i migcampista conegut com el Pirata de la Manigua pel seu costum de jugar amb un mocador al cap Format al Gimnàstic de Tarragona, la temporada 1940-41 fitxà pel RCD Espanyol, amb qui jugà deu temporades Disputà 181 partits de Lliga amb el primer equip i anotà sis gols Fou finalista de la Copa l’any 1947 Posteriorment retornà al Nàstic de Tarragona 1950-52 Jugà amb la selecció catalana en quatre ocasions Un cop retirat entrenà l’Amposta, el Mataró, el Vilafranca i equips de categories inferiors del RCD Espanyol També entrenà equips de Portugal i Mèxic

Començà al Banyoles, d’on passà a la UE Figueres 1961-63 i al Girona FC 1963-65 En l’equip gironí es convertí en lateral dret després de jugar d’extrem esquerre Continuà en el Badalona 1965-68, a segona divisió Fitxà pel FC Barcelona 1968-71, amb el qual disputà 84 partits, un dels quals fou la final de la Recopa 1969 El seu darrer club fou el CE Sabadell, amb el qual jugà una campanya a primera divisió 1971-72 i dues a segona 1972-74 En retirar-se es vinculà a l’Agrupació de Veterans del Barça

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

Començà a jugar al club valencià del Marcol Sempre en la posició d’extrem esquerre, jugà quatre temporades amb el Granollers, club amb el qual aconseguí el primer títol europeu de l’handbol català, la Recopa 1976 Posteriorment passà al FC Barcelona, equip on jugà quatre temporades i amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa del Rei 1983 Va concloure la seva trajectòria professional al Marcol Com a internacional jugà 71 partits amb la selecció espanyola i assolí el Campionat del Món B 1979 Participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Començà a jugar a bitlles el 1982 Presidí el Club de Bitlles de Ponts i també jugà als equips del Palou, el Gàrzola, amb el qual guanyà la I Copa de la Generalitat, i Cabanabona Participà en el torneig celebrat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Formà part del primer comitè que establí el reglament de joc unificat de les bitlles catalanes tradicionals Promogué la pràctica esportiva arreu de Catalunya i collaborà en la creació de diferents clubs de bitlles Compaginà la seva afició per les bitlles catalanes com a jugador i com a fabricant dels diferents elements del joc

S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya

Amb la qual hom practica un joc que consisteix a obtenir un nombre de punts fixat per endavant fent córrer successivament unes boles a través d’un pla inclinat en el qual hi ha un seguit d’obstacles, els quals, en ésser tocats per la bola, la projecten en diferents direccions alhora que atorgen un nombre de punts determinat El jugador ha d’impedir, movent dues aletes d’ací ve el nom de la màquina, que la bola s’introdueixi en un forat de la part inferior del pla Si el jugador aconsegueix els punts necessaris, rep com a premi la possibilitat de jugar una altra partida de franc

Fundat al principi de la dècada de 1970 com a Club Bàsquet Lloret CB Lloret, nasqué impulsat per un grup de joves que practicava a la pista del Collegi Esteve Carles S’inscriví en competicions de la federació amb un equip sènior i un júnior Al principi dels anys vuitanta la secció femenina abandonà el club i creà el CIB Lloret, que arribà a jugar en competicions d’àmbit estatal L’estructura masculina prosseguí en competicions catalanes Ambdós clubs mantingueren la collaboració amb l’escola de bàsquet, i el 2007 es fusionaren per crear el club actual La temporada 2010-11 tenia…

Fundat l’any 1992, nasqué com a escissió d’un grup de jugadors i directius del Club Handbol Lleida Alguns dels seus impulsors foren Toni Bustos, Xavier Sáez i Ramon Salat Després de jugar a primera catalana ascendí a primera espanyola, on competí durant dues temporades Habitualment juga a primera catalana Organitza les 24 Hores d’Handbol de Lleida, el Torneig de Nadal-Memorial Joan Carles Bartra, el clínic d’handbol Ciutat de Lleida i el Campus de Tecnificació Disposa d’escola d’handbol Juga al pavelló poliesportiu municipal de Pardinyes El 2010 tenia uns 250 socis Destacaren…

S’inicià en el bàsquet a Granollers, on disputà el primer campionat local al principi de la dècada de 1940 D’aquest campionat nasqué el primer equip de Granollers federat, el Frente de Juventudes de Granollers, del qual fou jugador i primer president L’any 1946 nasqué el Club Bàsquet Granollers, del qual fou vicepresident Abandonà la junta quan el CB Granollers passà a jugar a la pista de l’Escola Pia, sota el control de l’Associació d’Antics Alumnes d’aquesta escola Quan l’equip abandonà l’Escola Pia 1952 i passà a formar part del CD Granollers, fou president de la junta de la…