Resultats de la cerca
Es mostren 671 resultats
llora aspra
Llora aspra
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 15 cm de diàmetre i de tons olivacis o violacis, de làmines blanques i de cama voluminosa i blanca.
És comestible i és comú en tota mena de boscs
mocosa perfumada
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret gris brunenc i viscós, de làmines separades i decurrents, i de cama ferma i blanquinosa.
Fa una olor agradable, com d’ametlles amargues Creix en boscs de coníferes i és comestible
dauradura
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Recobriment d’objectes amb una capa d’or per mitjà d’electròlisi, si l’objecte és metàl·lic, o encolant-hi làmines d’or molt fines ja preparades si no ho és.
groguet pudent
Micologia
Bolet no comestible de l’ordre de les tricolomatals, de color groc, de cama llarga, barret convex i làmines espaiades, que es caracteritza per una forta olor de gas de cuina.
coprinàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada negra o molt fosca, amb tonalitat purpúria, de barret sovint cònic o ogival i làmines, en molts casos, deliqüescents ( Coprinus
).
Viuen sobre sòls humífers, femta, etc coprinàcies més destacades Coprinus sp bolet de femer, pixacà, coprí Coprinus comatus bolet de tinta Panaeolus sp paneolus
caneló
Canelons
© MPG
Gastronomia
Cadascuna de les làmines rectangulars de pasta que hom es menja bullides, enrotllades, farcides de carn, peix o verdures, cobertes de salsa beixamel o de tomàquet i gratinades amb formatge ratllat.
tricolomatàcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb espores blanques i amb carpòfors de capell carnós, de làmines mai decurrents, i de cama central, sense vel ni anell; la majoria són terrícoles.
Tricolomatàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor Clitocybe maxima bolet de xop Clitocybe tabescens flota d’alzina Clitopilus prunulus moixernó blanc Collybia fusipes flota de roure , flota d’alzina Laccaria laccata pimpinella rosada Leucopaxillus giganteus candela geganta Lyophyllum…
avió
Esquema de l’avió de passatgers supersònic Concorde
© Fototeca.cat
Transports
Aerodina proveït de grup propulsor i de plans sustentadors o ales fixes durant el vol.
Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió, i l’ eix…
estructura
Estructura d’una casa unifamiliar de dues plantes
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant un triangle En…
tectònica de plaques
Mapa de les grans plaques litosfèriques (la llargària de les fletxes és proporcional a la velocitat de desplaçament de les plaques)
© Fototeca.cat
Geologia
Hipòtesi segons la qual la part superficial de la Terra (litosfera) és formada per plaques rígides, d’un centenar de quilòmetres de gruix, que ‘‘suren’’ damunt l’astenosfera, més plàstica.
Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…