Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
Creació de nous municipis
Amb la concessió a Hispània del dret llatí, Ègara Terrassa, Aquae Calidae Caldes de Montbui, Caldes de Malavella i Ebusus Eivissa es converteixen en municipis
fonologització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual apareix una nova unitat fonemàtica en una llengua per coalescència contextual de dos fonemes o més, pel fet d’haver esdevingut distintives dues o més variants al·lofòniques d’un sol fonema anterior o per préstec a partir d’una altra llengua.
Així, el fonema llatí / g /, pronunciat en contacte amb vocal velar gula i palatal gelu , ha produït dos fonemes en català / g / gola i /ž/ gel
Soter
Mitologia
A l’antiguitat clàssica, títol (del grec Σωτήρ, ‘Salvador’) atorgat a diverses divinitats gregues, en particular a Zeus, per indicar llur poder salvador davant els perills.
El seu corresponent llatí és sovint el qualificatiu sospes A l’època hellenística, el títol de Soter fou atribuït també als reis Ptolemeu I Soter, etc
Ermolao Barbaro
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista venecià.
Fou professor de filosofia i d’eloqüència a Pàdua Traduí Aristòtil i Dioscòrides al llatí i corregí la Historia naturalis de Plini Castigationes plinianae, 1492-93
osta
Transports
Cadascun dels caps que hom encapella al pic d’una aurica per subjectar-la en les brandades.
En les embarcacions amb aparell llatí, hom les colloca a un terç de l’antena per tal de subjectar-la i perquè serveixin també com a carregadors
comitatiu
Lingüística i sociolingüística
Dit del cas que, tant en el sentit flexional com en el de pura funció sintàctica, indica companyia.
És expressat diferentment segons les diverses llengües en llatí, per exemple, amb la preposició cum i l’ablatiu N'és notable l’afinitat amb el cas instrumental
Josep Maria de Barcelona
Cristianisme
Caputxí, predicador i lector de teologia.
Deixà inèdites nombroses obres en llatí sobre lingüística i temes filosòfics cal destacar-ne els volums d' In mathematicas i un Lexicon hispano-catalanum ac catalano-hispanum
pedagog | pedagoga
Pedagogia
Persona que té al seu càrrec l’educació i l’ensenyament, especialment dels infants.
A l’antiguitat clàssica, el παιδαγωγός grec paedagogus , en llatí era l’esclau que acompanyava els nois a l’escola i sovint s’ocupava de la seva educació
Cal·lovià
Geologia
Quart i darrer estatge (o edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat damunt del Bathonià i sota l’Oxfordià.
El nom prové de Calloviensis , nom llatí de Kellaways Wittshire, Anglaterra, on hi ha l’estratotip Abans del 1962 hom el considerava part del Malm o Juràssic superior
sincretisme
Lingüística i sociolingüística
Assumpció de diverses funcions per una sola forma.
L’ablatiu llatí, per exemple, assumí les funcions dels casos instrumental i locatiu indoeuropeus la desinència -i llatina de domini assumeix sincrèticament el cas nominatiu i el nombre plural