Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Barcelona i el Club de Boxa Experimental, on entrenà amb el preparador Alfons Arias i el tècnic Robert Oliver Debutà com a amateur el 1972 Després de dos intents frustrats guanyà el Campionat d’Europa de pes superlleuger en vèncer per KO l’italià Giuseppe Martinese 1980 Retingué aquest títol fins el 1981 També es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1975, 1976 i dues vegades en la de pes superlleuger 1979, 1980 Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes gall 1972 i ploma 1973 Rebé el…

Competí representant el Club Boxa Experimental de Sants, el Club Boxa l’Hospitalet i el Club Boxa Gallego Prada Es proclamà campió de Catalunya del pes wèlter 1980 i campió de Catalunya de boxa amateur en pes superwèlter 1987 Fou finalista en els campionats estatals de boxa amateur 1981 Penjà els guants i es dedicà a formar nous boxejadors al gimnàs que obrí el 1978 juntament amb el seu germà Compaginà aquesta activitat amb la de mànager i promotor de vetllades pugilístiques

Fou campiona de Catalunya sènior de cros en les categories individual i per equips 1987 El 1988 baté el rècord d’Espanya dels 10000 m llisos amb una marca de 3228,7 min i l’any 1995 feu el mateix amb la prova de la marató, en què establí una marca de 22651 h Guanyà en dues ocasions la Marató de Barcelona 1997, 1998 i en una ocasió la Marató de Rotterdam 2000

El 1963 arribà a Barcelona El 1984 fou membre fundador del primer club de bitlles lleoneses de Barcelona, el Club Dama de Arintero Fou campió d’Espanya 1992 en la categoria de veterans Al maig del 2009, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling li va retre un homenatge en el marc de la competició individual de bitlles lleoneses, en la qual participà

Fou la gran dominadora del triple salt espanyol en la dècada de 1990 El 2001 fitxà per l’Agrupació Atlètica Catalunya, amb la qual competí fins a la seva retirada el 2003 En aquest període fou doble campiona catalana de salt de llargada i triple salt a l’aire lliure 2001, 2002, i de llargada 2001 i triple 2001, 2002 en pista coberta També establí diverses vegades el rècord català de triple salt 2001, tant a l’aire lliure com en pista coberta Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, tres Campionats del Món 1993, 1995, 1999 i un d’Europa 1994 a l’aire lliure i quatre…

El 1982 entrà en les primeres organitzacions de bicicròs Fundà el Moto Club Sant Andreu de la Barca, que presidí fins el 1994, i organitzà proves de trial en motocicleta El 1984 muntà el primer Campionat d’Espanya de bicicròs al circuit de Sant Andreu El 1988 organitzà un campionat de bicicleta tot terreny de camp a través Formà part de la comissió de bicicròs de la Federació Catalana de Ciclisme

Començà a la Penya Font, de Sant Andreu, i, acabada la Guerra Civil, fitxà pel Sant Andreu 1939-40 Passà al Futbol Club Barcelona 1940-48, amb el qual disputà 167 partits i marcà 188 gols Conquerí dues Lligues 1945, 1948, una Copa del Generalísimo 1942 i una Copa d’Or 1945 Fou el primer jugador barcelonista que guanyà el trofeu Pichichi, la temporada 1942-43, en què marcà 32 gols Després milità al Club Gimnàstic de Tarragona 1948-50, a primera divisió, i el Sant Andreu 1950-52 Jugà tres vegades amb la selecció estatal i sis amb la selecció catalana, amb la qual marcà 6 gols El 31 d’agost de…

Establert a Tarragona, al final dels anys setanta impulsà, des de l’AMPA, la pràctica del voleibol al collegi públic de Sant Pere i Sant Pau Fou un dels fundadors i primer president del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 1982-2001 i, sota el seu mandat, el primer equip aconseguí l’ascens a la divisió d’honor 1996, disputà dos play-off pel títol 1999-2000 i cinc fases de la Copa del Rei També guanyà set cops la Lliga Catalana Posseeix la insígnia d’argent de la Federació Catalana de Voleibol 1996 És president d’honor del CV Sant Pere i Sant Pau 2003

Migcampista, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1974-84 procedent del Saragossa Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 264 partits Una vegada retirat, el mateix 1984, s’integrà a la secretaria tècnica del club El 2012 es feu càrrec de la presidència del Saragossa

Iniciat com a entrenador al Naranco d’Oviedo 1986-89, posteriorment passà pel Club Balonmano Cantabria 1989-91, CB Valladolid 1991-95, CB Ademar León 1995-2007, FC Barcelona 2007-09 i CB Granollers des del 2010 Guanyà una Copa del Rei 2002, una Lliga Asobal 2001 i tres Recopes d’Europa 1990, 1999, 2005