Resultats de la cerca

En categoria amateur començà a córrer amb l’equip Kaiku, i debutà com a professional el 1992 En la temporada 1994-95 guanyà la medalla d’or al campionat del món de carretera i la de plata en la cursa contra rellotge individual, quedà segon a la Vuelta a Espanya i tercer al Giro d’Itàlia Als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 fou medalla de plata a la contra rellotge El 1997 fitxà per l’equip del Banesto

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Debutà als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i quatre anys més tard aconseguí el rècord del món en 100 m llisos El mateix any obtingué dos ors en 100 m llisos, l’un als Campionats d’Europa i l’altre als Campionats del Món Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i aconseguí una medalla de bronze El 1998 rebé la medalla al mèrit esportiu L’any 2000 es retirà a causa d’uns problemes de genoll

Destacà en la modalitat d’escacs per correu, en què aconseguí el títol de Mestre Internacional de la ICCF Des del 1955 collaborà en revistes especialitzades nacionals i internacionals i publicà diversos llibres Formà part de l’equip tècnic de la Federació Catalana d’Escacs FCE, i també de l’equip encarregat de la redacció del seu butlletí Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla de plata de la FCE

Membre del Centre Atlètic Laietània, es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1951 Guanyà la medalla de plata 1949, 1956 i la medalla de bronze 1952 del Campionat d’Espanya Fou president del CA Laietània 1961-70 També practicà el senderisme i l’alpinisme Propietari d’una empresa familiar de materials de construcció, fou president de Caixa Laietana 1991-2003, càrrec des del qual impulsà diferents iniciatives i obres cabdals de l’obra social de l’entitat

Formada a l’Institut Maragall, fou una de les pioneres de la gimnàstica rítmica a Catalunya Formà part de la selecció estatal i aconseguí la medalla de bronze de conjunts en concurs complet al Campionat del Món 1975 L’any següent aconseguí la medalla de plata de conjunts al Torneig Internacional d’Alemanya Fou entrenadora de gimnastes com Marta Cantón i jutge internacional És professora de l’INEFC de Barcelona des dels primers anys de la dècada de 1980

Pare del també pilot Jordi Lluís Boquet Miquel Apassionat del motor des de jove, fou stayer del ciclista Guillem Timoner Participà en nombrosos rallis des de l’any 1948 i fou fidel a l’històric Ralli Mataró-Girona, creat el 1951 Rebé la medalla a la constància de l’Ajuntament de Mataró 1979 i la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Real Federación Motociclista Española 1982, entre altres distincions Fou propietari de la botiga Motos Boquet

Format amb Josep Aixa a Sant Carles i, pensionat, a l’escola de San Fernando de Madrid 1915, on fou deixeble de Josep Capuz Adscrit al classicisme, assolí amb Albada una precoç primera medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1920 El 1932 esdevingué professor de l’escola de San Fernando de Madrid Al Museu de Belles Arts de València hi ha, entre altres obres seves, el Somni, que aconseguí segona medalla a Madrid el 1915

Disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 En els primers guanyà la medalla d’or en el relleu 4 × 400 m i establí el rècord del món de la prova A Atlanta conquerí una medalla d’or i una de plata Es retirà de l’atletisme l’any 1998 També jugà a futbol sala des del 1989, i fou campió de la Lliga ONCE 1990 i d’Europa amb la selecció espanyola 2002

Membre del Club Natació Granollers, fou campiona d’Espanya júnior 2011 en solo i per equips El mateix any s’incorporà a la selecció espanyola absoluta i guanyà el World Trophy i la medalla d’or en combo i per equips en el Campionat d’Europa En els Jocs Olímpics de Londres 2012 assolí la medalla de bronze per equips i en els Campionats del Món de Barcelona 2013 obtingué dues plates per equips i una en combo