Resultats de la cerca

Fou atleta del FJ Calella A divuit anys fou campió de Catalunya 1948, i l’any següent fou tercer en el Campionat d’Espanya El 1949 guanyà el Campionat del Frente de Juventudes, posteriorment considerat Campionat d’Espanya júnior

Competí en les categories d’estil militar, armes curtes, armes flexibles dobles i dulian Es proclamà campiona 2009 i subcampiona 2010 d’Espanya en dulian categoria G fent parella amb Germán Martínez Guzmán Al Campionat d’Espanya també fou or en estil militar mà buida 2009, 2010, en arma curta 2009, 2010 i en arma doble 2010 Internacionalment, assolí l’or 2009 i l’argent 2010 en estil militar mà buida i l’argent en arma doble 2009, 2010 Pionera de la competició femenina de sanda combat, es proclamà subcampiona internacional de l’especialitat 2009, 2010

Membre del Club Natació Barceloneta, assolí el Campionat de Catalunya de gran fons en guanyar la Travessia del Port de Barcelona 1986 En waterpolo, fou doble campió del món júnior 1983, 1987 Durant el període 1985-89 jugà 98 partits amb la selecció estatal i participà en una Copa del Món 1987, un Campionat d’Europa 1987, uns Jocs Mediterranis 1987, on fou subcampió i en els Jocs Olímpics de Seül 1988 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1988 i l’extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola 1983, 1987

Davanter centre, jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 1921-23, el Gràcia 1923-25 i 1926-27, el Sants 1925-26 i 1931-32, l’Europa 1927-28, el Lleida 1928-29 i l’Alumnes Obrers de Vilanova 1929-31 Durant la primavera del 1924 jugà quatre partits amistosos amb el Futbol Club Barcelona, en els quals marcà 2 gols Amb la selecció catalana disputà 3 partits, marcà 3 gols i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió d’Espanya de vuit amb timoner 1944-47 i quatre amb timoner 1947 i subcampió de vuit amb timoner 1949 i de quatre amb timoner 1945, 1946

Pertanyé al Club de Rem Ruber i també estigué vinculat a altres clubs, com el GEiEG o el Club de Rem de Barcelona Fou campió d’Espanya en la categoria de quatre amb timoner i en vuit amb timoner 1951, 1952 Assolí una medalla de bronze al Mundial del 1951 en la categoria de quatre amb timoner i formà part de l’equip olímpic espanyol als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952

Format en el Cerdanyola Club d’Hoquei, hi jugà com a defensa fins que es retirà el 1971 Fou internacional amb la selecció espanyola, tant en categoria júnior, amb la qual fou subcampió d’Europa 1960, com en l’absoluta, amb la qual es proclamà campió del món 1966 Una vegada retirat, a mitjan anys setanta formà part de la junta directiva del Cerdanyola Club d’Hoquei, però seguí jugant com a veterà i el 1981 formà part de la selecció espanyola d’aquesta categoria que es proclamà campiona en un Europeu oficiós celebrat a Lisboa

El 1956 fitxà per l’Splendid i fou tercer al Tour dels Pirineus Dins l’equip Faema 1957-59 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya 1958 i l’any següent fou tercer al Trofeu Masferrer i al Gran Premi de Pascuas, a més d’imposar-se al Campionat Basc Navarrès de Muntanya i en la classificació general de la Vuelta a Andalusia El 1960 entrà al Licor 43 i aconseguí el tercer lloc a la general de la Vuelta a Espanya Amb l’equip Kas guanyà una etapa a la Volta a Catalunya 1962, fou subcampió d’Espanya de carretera 1963 i tornà a ser tercer a la Vuelta a Espanya, on guanyà una etapa 1963 El 1964 entrà…

Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564

Per vot cavalleresc estava obligat a dur clavat un tros de gambera a la cuixa fins a haver combatut amb un cavaller anglès Amb aquesta finalitat era a París el 1400, des d’on envià a Calais el seu herald, el moro Alí, amb una lletra de requesta per fer-la conèixer als cavallers anglesos un d’ells, John Prendergast, de la cort del comte de Somerset, s’oferí a lluitar amb ell, però el combat no tingué lloc malgrat sostenir correspondència fins el 1404 Les seves ventures inicien les Chroniques franceses d’Enguerrand de Monstrelet