Resultats de la cerca

Deixeble de Massenet i de Delibes, fou premi de Roma amb la cantata Velleda 1888 Autor d’obres simfòniques, d’un Requiem i d’òperes com Kermaria 1897, Le juif polonais 1900 i Le fils de l’étoile 1904, en la qual introduí dos himnes grecs a Apollo

Dugué a terme una gran varietat d’activitats relacionades amb la música Fou autor d’unes 150 òperes còmiques i d’unes 1 400 cançons de tema humorístic Creà el table-entertainment , espectacle en el qual es conjugaven el cant, la recitació i l’execució en un sol actor

Estudià a Peterburg amb Rimskij-Korsakov Fou professor 1893-1906 i director 1906-23 del conservatori de Moscou La seva obra, influïda pels seus estudis de música popular georgiana i armènia, inclou òperes, com Àsia 1900, i peces simfòniques, com Rapsòdia armènia 1895 i una Suite catalana 1934

El seu cognom real era Martin per això sovint fou dit Martini il Tedesco , per distingir-lo de Vicent Martín i Soler Serví Estanislau Lesczyński i treballà després a París, on estrenà òperes com Le rendez-vous nocturne 1774 Avui és recordat per la romança Plaisir d’amour

Fill d’una família de músics, estudià piano amb I Philipp al Conservatori de Música de París i composició amb N Boulanger Nen precoç, veié publicada la seva primera obra el 1922, Pour Jacqueline , una peça per a piano Altres obres de juventut, com el Trio per a corda 1933, el Quartet de vent 1933 o el Quartet de corda 1934, revelaren la seva gran facilitat per a la composició i un sentit innat per a l’orquestració Assimilà els elements aportats pels corrents més avantguardistes i en feu una interpretació molt personal En el seu catàleg hi ha obres de cambra, orquestrals, vocals i també òperes…

Probablement es formà musicalment a l’escola del Convent d’Artà L’any 1686 rebé la tonsura clerical i es traslladà a Madrid, on ingressà al Real Colegio de Cantoricos El 1693 fou músico de violón a la capella reial de l’Alcàsser Des dels anys noranta exercí de músic a la casa de la duquessa d’Osuna Després de l’incendi de l’Alcàsser el 1734 i la destrucció consegüent dels seus fons musicals, li fou encarregada la reorganització de la capella i la composició d’obres per a refer-ne el repertori BJ Feijoo situà la producció de Lliteres i S Durón en dos pols oposats en l’estil i la qualitat, però…

Estudià amb FN Fago, L Leo i VA Pagliarulo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols El 1748 es traslladà a Praga, on fou mestre de clavicèmbal El ressò que aconseguí li permeté d’exhibir-se durant els anys següents a les corts de ciutats com Dresden i Berlín Des del 1758 visqué a Sant Petersburg, on les seves composicions i òperes foren molt apreciades El 1761 tornà a Itàlia i es casà a Florència Entre el 1762 i el 1777 compongué catorze òperes, entre les quals destaquen I matrimoni in maschera 1763 i, sobretot, L’olandese in Italia 1765, que del 1765 al 1770 fou…

Fou el representant d’una plèiade de músics que, un cop formats a Itàlia, ocuparen càrrecs de mestres de capella, directors o compositors oficials a les petites corts nobiliàries de l’Europa central Nascut a Parma, de pare alemany Keller, cantà a l’escolania de la catedral d’aquella ciutat, però principalment rebé l’educació musical del seu germà, mestre de capella a Piacenza Ben aviat es decantà per la composició d’òperes i estrenà Griselda 1707 i Alessandro il grande 1708 S’ha dit que estigué a Barcelona durant l’efímera cort reial que l’arxiduc Carles d’Àustria hi establí durant la guerra…

Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre operístic…

Fou fundada per Bernhard Schott 1748-1809 a Magúncia el 1770 o el 1780 -l’opinió dels estudiosos està dividida sobre aquest fet- Bernhard Schott publicà arranjaments per a piano i per a altres instruments d’òperes conegudes, entre les quals El rapte del serrall 1785 i Don Giovanni 1791 També es dedicà a la música de saló, especialment durant els anys noranta Els seus fills, Johann Andreas 1781-1840 i Johann Joseph 1782-1855, donaren un nou impuls a l’empresa adquirint altres editorials musicals i ampliant l’oferta A més, establiren sucursals en diferents ciutats europees, com Brusselles,…