Resultats de la cerca
Es mostren 13637 resultats
forat del botaló
Transports
Forat rodó fet a l’orla de la proa d’una barca de mitjana, a la banda d’estribord, per on passa el botaló.
aleró
Agronomia
Al País Valencià, llom de terra que hom fa als camps de regadiu per tal de separar els reguerons per on passa l’aigua.
A diferència del crestall, deixa en comunicació, per un dels seus extrems, els dos solcs que separa
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’escintillació
falla de transformació
Geologia
Falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d’una altra sense formació ni destrucció de litosfera.
Les falles de transformació són vores passives de placa i posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal, segons la tectònica de plaques
La Veu del Montserrat
Portada del primer número de La Veu de Montserrat
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en català fundat per Jaume Collell a Vic el 2 de febrer de 1878; a la fi del 1900 passà a ésser mensual.
Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a…
Francesc Xavier Amèrigo i Aparici
Pintura
Pintor, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l’Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865.
Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid, practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid Un divendres al Colosseu de Roma , 1876, a València El saqueig de Roma , 1887 i a Jerez de la Frontera Dret d’asil, 1892
Montbéliard
Ciutat
Ciutat del departament de Doubs, al Franc Comtat, França.
Indústria metallúrgica i rellotgera, treball de la fusta i indústries tèxtils, de tradició secular Fou centre del comtat de Montbéliard, formà part del regne de Borgonya i el 1397 passà a la casa de Württemberg El territori, conegut com a país de Montbéliard, passà definitivament a la corona francesa el 1801
comtat d’Albatera
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Albatera.
La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull L’any 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d’Albatera El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
comtat de Chiusa

Els Cardona, comtes de Collessano i de Chiusa
©
Història
Títol concedit el 1535 a Alfons de Cardona Sallustio-Peralta i Sclafani, comte de Reggio i baró de Chiusa (Sicília).
A la fi del segle XVI passà als marquesos de Castiglione, i després als prínceps de Paliano i als ducs de Zagarolo La baronia de Chiusa havia estat concedida al començament del segle XIV a Matteo Sclafani, primer comte d’Adernò Passà als Peralta, comtes de Caltabellotta, i després als Cardona
comtat de Sástago
Història
Títol senyorial concedit el 1511 al ric home aragonès Blasco de Alagón y de Lanuza, camarlenc del regne, senyor de Sástago, Piva i Alcubierre.
Per sentència del 1682 passà als Borja, ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1711 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al novè titular Cristóbal Fernández de Córdoba-Alagón y Bazán, marquès de Peñalba i virrei de Sicília Passà després als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina