Resultats de la cerca

Format a la Penya CIT, fou campió de Catalunya júnior A partir del 1994 competí per la Unió Ciclista l’Hospitalet, i guanyà el Trofeu Joan Soler, els grans premis de Gràcia, Inauguració i Ibercaja i la Volta a Osona, i liderà el rànquing català la temporada 1997 El 1998 passà al Grup Esportiu Porcelanatto, amb el qual guanyà la Volta a Castelló, i disputà el Campionat del Món Es retirà el 1999

S’inicià l’any 1981 a la Penya Ciclista Montroig El 1989 guanyà el Campionat d’Espanya de contrarellotge per equips, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs i participà en el Campionat del Món de l’especialitat Guanyà un Campionat dels Països Catalans 1991 Durant la seva carrera aconseguí set Campionats de Catalunya i vint-i-quatre de Tarragona entre les modalitats de ciclocròs, pista i carretera Es retirà l’any 1995

Les costes són baixes, excepte el penya-segat des Blanquet, a l’est, i el des Penyalar, a l’oest A causa d’una falsa lectura d’un text de Plini hom cregué que Anníbal havia nascut a l’illa Tiquadra, identificada sense fonament amb aquesta illa, en la qual, a més, hom ha cregut que hi havia hagut un temple dedicat a Juno, a causa d’una mala lectura d’Estrabó feta per Joan Binimelis segle XVI

Excavà en diversos poblats ibèrics dels voltants de Barcelona i s’especialitzà en l’estudi de les importacions de ceràmica romana republicana de vernís negre, coneguda amb el nom de campaniana Entre les seves publicacions destaquen La cerámica barnizada de negro del poblado ilergete del Tossal de les Tenalles de Sidamunt Lérida 1965, La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar 1970 i La Penya del Moro a Sant Just Desvern Barcelona 1975, en collaboració amb EMorral i ESanmartí

Fou fundat el 1948 per antics membres de la desapareguda Penya Ciclista Ripollet, creada el 1934 En el primer any d’activitat organitzà la 33a edició de la Festa del Pedal i homenatges a Olmos, Poblet i Massip Amb el Club Ciclista Provençalenc participà en l’organització dels trofeus Joan Campillo i Mossèn Borràs Creà les curses Puigcerdà-Ripollet i l’escalada al Farell Té la placa d’or al Mèrit Ciclista de la Federació Catalana de Ciclisme

Fundat el 1931 per un grup de jugadors provinents del Manresa Basket Ball i la Penya Krupp, s’acabà incorporant al Centre Excursionista de la Comarca de Bages Utilitzà la pista Bonavista per a participar en tornejos locals i competicions federatives a partir del 1932 El 1933 es proclamà campió de la tercera categoria del Campionat de Catalunya L’any 1934 es fusionà amb el Manresa Basket Ball i creà un nou club anomenat Unió Manresana de Basketball

Fundat el 1957, nasqué de la fusió del Club Deportiu La Peira 1951 i del Club Deportiu Atlético Turonense 1956 Fou creat amb el nom d’Unió Deportiva Turó de la Peira i jugà en categories territorials El 1970 es fusionà amb la Penya Barcelonista del Turó de la Peira i adoptà la denominació actual Jugà en alguna ocasió a preferent catalana i disposa d’escola de futbol També practica tennis de taula, escacs i té grups de teatre

S’inicià a les files del club de futbol d’Igualada La temporada 2003-04 fitxà per l’RCD Espanyol i la següent pel FC Barcelona Des del 2007 jugà amb la Penya Barcelonista Anguera a la primera divisió catalana Formà part de la selecció catalana en diferents categories També desenvolupà tasques tècniques, com a preparadora física i segona entrenadora de l’equip de futbol femení del Barça i, el 2010, com a seleccionadora catalana sub-16

Els anys quaranta fundà la secció d’handbol del Poble-sec, del qual fou president, i més endavant la secció d’handbol de set de la Penya Solera Fou president de la Federació Catalana d’Handbol 1949-52 A partir del 1958 comandà la secció d’handbol del FC Barcelona i més endavant fou president de l’Agrupació Catalana de Veterans Rebé la medalla d’honor al mèrit esportiu de les federacions catalana, espanyola i francesa d’handbol

Dirigida per Vicente Loren, fou patrocinada pel Reial Automòbil Club de Catalunya RACC i la Penya Motorista de Catalunya i aviat es distribuí juntament amb el butlletí informatiu del RACC En fou propietari Octavio Mas-Beya i cap de redacció, Francisco J Anet Oferia la crònica de les competicions celebrades a Catalunya i les classificacions, informava de les novetats del món del motor i incloïa articles de prevenció De periodicitat irregular, se’n publicaren catorze números