Resultats de la cerca
Es mostren 1243 resultats
els Vivencs
Caseria
Caseria del municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia), a l’esquerra de l’Anoia, aigua avall de la Pobla Vella.
illa de Gènova
Illa
Nom donat a l’illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries
.
El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre
estret de Collegats
La roca de l’Argentaria a l'estret de Collegats
© Fototeca.cat
Congost
Congost d’uns 5 km de longitud, obert per la Noguera Pallaresa, entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant, que formen part de les serralades interiors dels Prepirineus, que separa el Pallars Sobirà del Pallars Jussà.
Hi ha la roca de l'Argenteria i presenta sectors molt estrets el forat dels Cornuts, al barranc de l’Infern, i, gairebé a la sortida, el barranc de Sant Pere, de tal manera que ha estat defugit pels camins fins al segle XVIII Actualment el travessa la carretera en desús de Tremp a Sort A l’entrada, al límit meridional del Pallars Sobirà, hi fou fundat el monestir de Gerri origen de l’actual vila de Gerri de la Sal, i a la sortida, aigua amunt de la Pobla de Segur, el de Sant Pere de les Maleses
governació d’Alzira
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment, d’Alzira Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta Càrcer, Sumacàrcer, Beneixida, Cotes i Alcàntera de Xúquer, i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Énova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
Castells i edificacions militars de la Baixa Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Campo Castell de Sin Foradada Castell de Terrassa Castell de l’Espluga de Merli Graus Castell de Graus Castell de Benavent Castell de Panillo Castell de Fontova Castell de Cancer Castell d’Aguilaniu Castell de Lomberres Castell d’Erdao Castell de Güel Castell de Jusseu Castell de Casterlenes Perarrua Castell de Perarrua Castell de Besians La Pobla de Castre Castell de Castre Santa Liestra Castell de Santa Liestra Castell de Sant Quilis La Vall de Bardaixí Castell de Bardaixí
Sant Nicolau de la Seu d’Urgell
L’església de Sant Nicolau era situada, sembla, a l’actual emplaçament de can Trilla Al seu voltant es formà, al segle XIII, la vila nova o pobla de Capdevila, que al XIV era extramurs Les primeres notícies documentals que es coneixen d’aquesta església són dels anys 1312 i 1314 en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En aquell moment l’església tenia adscrit el cementiri on eren sepultats els pobres “ ubi pauperes sepelientus ” L’església apareix també en els testaments estudiats de l’any de la pesta del 1348, com a beneficiària de diversos llegats
Carles de Boïl
Literatura
Teatre
Poeta i comediògraf en llengua castellana.
Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo , i fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asegurado 1616, precedida d’un Romance preceptiu A un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposà la seva opinió sobre l’art de compondre comèdies, i d’una lloa a les dames de València És autor de Silva de los versos y loas de Lisandro 1600
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina