Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Mira-rosa
Poble
Poble del municipi dels Poblets (Marina Alta).
És a l’esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs L’església del Salvador depèn eclesiàsticament de la de Verger Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609
la Baronia de la Vansa
Antic terme municipal de la Noguera, situat a la conca de Meià i drenat pel riu Boix i pel riu de Seguers.
Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, de Gàrzola, de Tòrrec, de Boada i d’Argentera Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa Fou agregat abans del 1930 al municipi de Vilanova de Meià Noguera
cogullada

Cogullada
© David Blank
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, granívor, semblant a l’alosa; ateny 17 cm.
Porta un plomall erèctil, fàcilment visible El plomatge és ratllat, de color falb Viu a tot Europa, llevat d’Escandinàvia, el nord d’Anglaterra i les Illes Balears És sedentària a la península Ibèrica L’hàbitat són els camps oberts, sovint a la vora de pobles Fa el niu a terra
Pla i Muntanya
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal publicada a Balaguer (1925-32).
S'especialitzà en una informació d’actualitat i històrica sobre els pobles de les comarques lleidatanes Pel seu nivell cultural i polític esdevingué una de les publicacions més representatives de la vida fora de Barcelona Fou dirigida pels polítics Domènec Carrové i Joan Sauret i en fou especial collaborador Sebastià Armenter
Tespis
Literatura
Teatre
Poeta i actor grec.
Segons la tradició atenesa, fou el creador de la tragèdia grega en introduir els espectacles dionisíacs als diversos pobles gràcies a la seva companyia d’actors ambulants amb la introducció de l’actor, la màscara, el pròleg i el recitat, transformà el ditirambe en acció dialogada entre cor i corifeu
Malalas
Literatura
Escriptor grec.
És autor d’una crònica, en 18 llibres, que abraça des de la història mítica dels egipcis fins al 563 dC Aquesta obra, que exercí una gran influència en la cronografia bizantina i també en els pobles orientals i eslaus, és particularment valuosa pels elements populars i vulgaritzants que mostra
La mirada del tòtem
Un corb, una àguila, una dona i un castor es miren el qui els mira No tindria res d’estrany, si no fos que són un corb, una àguila, una dona i un castor tots d’una peça, esculpits en un tronc de fusta Vívides talles acolorides que conformen l’esvelta tuia gegantina fins a conferir-li un posat zoològic Miren esbatanadament, amb indiscreta insolència, l’esguard perdut en el paisatge verdejant, en una mar que es fon en l’horitzó Gasten un posat diríem que totèmic Naturalment són tòtems Tòtem de Sitka Alaska Corel - H Davis Els pobles de la costa NW de l’Amèrica del Nord, més concretament de l’…
pàtria
Filosofia
Política
Dret
Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col·lectivitat determinada o en formen part.
El terme és confós sovint amb el d’estat nació i, utilitzat amb finalitats demagògiques, pot menar a l’exacerbació d’un sentiment de superioritat sobre altres comunitats o pobles Emprat originalment com a sinònim de nació per diversos teòrics, actualment és desacreditat políticament per les seves connotacions bèlliques, totalitàries i racistes
Castanesa
Poble
Poble del municipi de Montanui (Ribagorça), a la vall de Benasc, en un coster per damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa.
L’església de Sant Martí, romànica, és del s XII A sota hi ha el raval de la Vila d’Avall Hi ha fonts d’aigües ferruginoses Formà municipi fins el 1966 Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles i llogarets de Ribera de Castanesa, Ardanui, Siscarri i Fontjanina
fletxa
Punta de fletxa triangular sobre una petita esquerda plana de sílex marró clar, amb llargues aletes, ampli pedúncul rectilini i retocs marginals en tots els seus talls (Jaciment de Los Blanquizares de Lébor, a Totana, Múrcia, 3000 aC - 2000 aC)
Museo de Almería
Militar
Arma ofensiva que hom llança amb un arc o una ballesta i que consisteix en una tija prima de fusta amb una punta esmolada de ferro en un cap i, a vegades, a l’altre cap, unes aletes de ploma o de metall.
La fletxa ha estat l’arma per excellència dels pobles primitius, i a Europa fou emprada fins al segle XVII Hom n'impregnava, també, la punta amb una matèria verinosa, o combustible, per tal de fer-la més eficaç Darrerament, l’ús de la fletxa resta, de fet, reduït a la pràctica esportiva
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina