Resultats de la cerca

Un dels actors més populars els anys quaranta i cinquanta, interpretà films com My Darling Clementine 1946, de J Ford, i, sobretot, grans superproduccions històriques, com Samson and Delilah 1949, de Cecil B de Mille, The Robe 1953, de H Koster, i Demetrius and the Gladiators 1954, de D Daves També actuà en destacats films policíacs com Kiss of Death 1947, de H Hathaway

Format a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, la seva trajectòria com a estudiant li feu guanyar el Premi Maria Barrientos Creador d’obres instrumentals, del conjunt de la seva obra sobresurt el poema Venus i Adonis per a orquestra simfònica Fundador i director de l’Orfeó Badaloní, adaptà per a aquesta formació diferents cançons populars En el seu repertori cal incloure algunes sardanes

Existia ja al segle XIII i segons LG Constans hi hagué un monestir desaparegut al segle XVI L’edifici fou bastit el 1758 i afegit a una masia de la mateixa època L’antiga imatge fou destruïda el 1936 Eren populars els aplecs que s’hi celebraven El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat 1675

Hom parteix de la hipòtesi que la tendència universal a guarir la malaltia es correspon amb la necessitat d’entendre-la Totes les cultures contenen, per bé que de forma diferent, un complex magicoreligiós per a aconseguir el guariment de les malalties Hom estudia els àmbits de les medicines tradicionals i les populars, l’epidemiologia, els estudis ecològics, l’anàlisi de la població vers la sanitat i els sistemes sanitaris

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Possiblement era originari de Noyon, a la Picardia Tota la seva activitat professional coneguda es desenvolupà a Itàlia Fou cantor de la Capella Sixtina des del 1488 Molt probablement treballà també a Florència al servei dels Mèdici S’han conservat quinze chansons a quatre veus, la major part paràfrasis de melodies populars, que constitueixen la part més interessant de la seva producció, alguns motets, una missa i una lauda

Membre de la Unió Atlètica Rubí, s’inicià en l’atletisme a través de les curses populars quan ja havia superat els trenta anys Fou campió d’Espanya de 100 km quatre vegades 1993-96 Competí en les grans cites internacionals, i disputà dos Campionats d’Europa i sis edicions de la Copa del Món de l’especialitat Durant la seva trajectòria acabà 43 curses de 100 km

Fundat el 1953 com a secció excursionista de l’Ateneu Castellarenc, el 1987 adoptà la denominació actual Disposa de seccions de muntanya, escalada, espeleologia, esquí, natura i fotografia Organitza duatlons, proves de resistència per muntanya com Els Cinc Cims i La Ruta de les Ermites, i caminades populars El 1961 organitzà la primera marxa de regularitat infantil i des del 1965 publica un butlletí mensual El 2010 tenia uns 750 socis

Molts dels toys en anglès, literalment ’joguina' presenten els trets de les danses contemporànies més breus, com ara l' alman , el coranto i el jig D’altres són meres versions de melodies populars La literatura musical anglesa d’aquest període en conté més de cinquanta exemples, molts dels quals anònims Entre els compositors que escriviren toys destaquen J Bull, Ch Gibbons, Th Tomkins, J Dowland i F Cutting

Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger