Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Guillermo Espinosa
Música
Director d’orquestra i promotor colombià.
Format a l’Institut de Belles Arts de Cartagena, posteriorment es traslladà a Europa i estudià a Itàlia, on fou deixeble de R Bossi, i a Berlín, on tingué com a mestres J Preuwer i F Weingartner El 1931 dirigí l’Orquestra Simfònica de Berlín Fou el fundador i primer director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia, càrrec que ocupà del 1936 al 1947 Preocupat per donar a conèixer la música que es feia als països llatinoamericans, el 1938 organitzà a Bogotà el primer Festival Iberoamericano de Música amb motiu del 400 aniversari de la capital colombiana Fou cap de la Divisió de Música de…
Henry Prunières
Música
Musicòleg francès.
Estudià musicologia amb R Rolland a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà el 1913 Catalogà la música de la Biblioteca Laurenziana de Florència 1908, fou professor a l’École des Hautes Études Sociales 1909-14 i fundà i dirigí la "Revue musicale" 1920-39 Des del 1921 organitzà algunes sèries de concerts de música contemporània, a través dels quals promogué la música, entre d’altres, de B Bartók, GF Malipiero i I Pizzetti També fou corresponsal a París del "New York Times" 1924-35, i cofundador, secretari i catedràtic de la secció francesa de la Societat Internacional de…
Tedros Adhanom Ghebreyesus

Tedros Adhanom Ghebreyesus
© ITU Pictures
Medicina
Política
Especialista en gestió sanitària i polític etíop.
Després de graduar-se en Biologia per la Universitat d’Asmara 1986, cursà un màster en immunologia a la Universitat de Londres 1999 i el doctorat en Sanitat Comunitària a la Universitat de Nottingham 2000 Ministre de Sanitat d’Etiòpia 2005- 12, dugué a terme una reforma del sistema sanitari amb l’objectiu d’aconseguir una assistència universal amb mitjans limitats, que fou reconeguda internacionalment Tanmateix, fou criticat per la seva gestió de tres epidèmies de còlera 2006-11 El 2009 fou nomenat president del Consell del Fons Internacional contra la malària, la tuberculosi i el VIH i la…
David Cuyàs Pujol
Rugbi
Àrbitre de rugbi i dirigent esportiu.
S’inicià en la pràctica del rugbi a França on, al final de la dècada de 1910, exercí d’àrbitre de primera divisió Durant aquells anys també dirigí partits internacionals a França i a la Gran Bretanya Tornà a Catalunya el 1919 i fou un dels introductors del rugbi a Espanya Promogué la creació de l’equip de rugbi del Club Natació Barcelona i fou el delegat del club per al rugbi Participà, l’any 1922, en la fundació de la Federació Espanyola de Futbol Rugbi, que presidí en dues etapes 1923-24, 1932-33, i de la Confederació Esportiva de Catalunya, de la qual fou membre de la comissió…
Joan Camps Reig
Futbol sala
Dirigent de futbol sala.
Representant espanyol a la FIFA, formà part de la Comissió de FUTSAL d’aquest estament i de la comissió de regles del joc per unificar el futbol sala en l’àmbit internacional Directiu del Comitè de futbol sala de la RFEF Com a vicepresident de l’Associació de Clubs Espanyols de Futbol Sala, unificà les associacions de clubs de la federació de futbol i de futbol sala l’any 1989 fou un dels responsables de la professionalització d’aquest esport a Espanya creant la Lliga espanyola de futbol sala Adaptà la normativa juntament amb José Manuel Gozalo i Antonio Res i promogué la…
Arseni Pacheco i Ransanz
Historiografia
Literatura
Filòleg i historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres a Barcelona 1956, s’hi doctorà el 1958 amb una edició i un estudi de l’obra de Francesc de la Via Residí un temps a Alemanya i Escòcia Fou professor de llengua i literatura a Barcelona, a Alemanya i a diverses universitats de la Gran Bretanya Des del 1970 s’installà definitivament a Vancouver Canadà, on ensenyà a la University of British Columbia Promogué i divulgà la cultura catalana És autor d’un bon nombre de treballs sobre temes de literatura catalana i castellana, entre els quals destaquen les edicions de Francesc de la Via 1963-68 i 1997, la Història de…
,
Epifani de Fortuny i de Salazar

Epifani de Fortuny i de Salazar
© Fototeca.cat
Arqueologia
Arqueòleg.
Baró d’Esponellà, fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles Titulat enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920 Enginyer tècnic d’explotacions agropecuàries 1967 i president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1940 i del Foment Nacional d’Horticultura 1930 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi Essent comissari Provincial d’Excavacions Arqueològiques de la província de Barcelona, promogué les excavacions de restes ibèriques a la muntanya de Montjuïc 1946, dirigides per Josep de C Serra i…
Miquel Domènech i Español
Música
Musicòleg i compositor.
Estudià piano amb Claudi Martínez i Imbert i harmonia i instrumentació amb G Balart i Felip Pedrell Fou un erudit, dedicat a l’estudi de l’obra de R Wagner, sobre la qual realitzà múltiples conferències i publicà importants estudis, entre ells Parsifal de Wagner, l’apothéose musicale de la religion catholique, révelations démonstratives de la signification et symbolisme de cette ouvre Barcelona, 1903 El 1904 fou nomenat director artístic de l’Associació Wagneriana de Barcelona, des d’on promogué un gran nombre de concerts de diversos compositors És autor d’obres simfòniques i de…
,
Antoni Miquel Urgias
Literatura catalana
Editor, escriptor religiós i cronista.
Vida i obra Urgias pronunciat Urges fou canonge 1817, arxiver 1821 i cronista de l’Alguer se’n conserven diversos volums de memòries inèdits, amb notícies tretes dels arxius locals 1818-26 promogué l’acadèmia literària Parnaso Algherese 1799, de la qual aplegà les poesies —algunes de les quals en català— en un volum manuscrit Capitoli e sonetti 1803 Se li atribueix un Sermó del descendiment de Jesucrist de la creu ~ 1806 i preparà l’edició del Breve compendi de la doctrina cristiana 1818, catecisme en català Edità l’opuscle Gli algheresi nell’arrivo del loro vescovo D Pietro…
Sebastià Salvadó Plandiura

Sebastià Salvadó Plandiura
RACC
Automobilisme
Motociclisme
Pilot i directiu d’automobilisme i motociclisme.
Debutà en curses motociclistes l’any 1951 Posteriorment s’interessà per l’automobilisme i el 1955 ingressà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC Guanyà el primer Ralli de Catalunya 1957 al volant d’un Alfa Romeo 1975 acompanyat de Guillem Bas El 1960 abandonà la competició, però començà a collaborar amb la comissió esportiva del RACC El 1980 entrà a la junta directiva i n’ocupa el càrrec de president 1985-2005 Fou un dels principals impulsors de la construcció del Circuit de Catalunya, i promogué que s’hi celebrés el Campionat del Món de F1, des del 1991, i el Campionat del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina