Resultats de la cerca
Es mostren 3690 resultats
Mars Climate Orbiter
Astronàutica
Sonda espacial posada en òrbita per la NASA el 10 de desembre de 1998.
Al setembre del 1999, la sonda s’estavellà contra Mart La causa de l’accident fou una confusió de mesures, ja que el seguiment de la sonda es feia amb dos sistemes de navegació, l’un basat en el sistema mètric i l’altre en el sistema anglosaxó, cosa que provocà la transmissió d’ordres errònies
Theobald von Bethmann-Hollwegg
Història
Estadista alemany.
Fou ministre de l’interior de Prússia 1905-07 i canceller de l’imperi 1909-17 Provocà la intervenció del Regne Unit a la Primera Guerra Mundial 1914 amb la invasió de Bèlgica Forçat pels mariscals Hindenburg i Ludendorff, dimití el 1917 Deixà escrites les seves memòries Betrachtungen zum Weltkrieg ‘Reflexions sobre la Guerra Mundial’, 1919-21
Richard Bentley
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i erudit anglès.
Es donà a conèixer amb Epistola ad Milium 1691 Fou professor a Cambridge i director de la Royal Library Excellí com a comentarista i editor dels clàssics, però fracassà en els intents crítics de literatura anglesa La seva obra Dissertation upon the Epistles of Phalaris 1699, sobre el valor dels antics i els moderns, provocà fortes polèmiques
Luis José de Orbegoso
Història
Polític peruà.
Elegit president 1833, promulgà la constitució del 1834, però fou enderrocat per Salaverry Després de pactar amb el general Santa Cruz, president de Bolívia, ocupà el Perú, i el 1837 organitzà amb aquest la Confederació de Bolívia i el Perú, fet que provocà l’enfrontament amb Xile Derrotat pels xilens, hagué d’abandonar el país 1838
república Romana
Història
Règim fundat a Roma pels jacobins italians sota la protecció del Directori francès, que durà del 15 de febrer al 27 de novembre de 1798 i del 14 de desembre d’aquest any al 29 de setembre de 1799.
França, que envaí i ocupà una gran part dels Estats Pontificis 1797, afavorí que hom la proclamés i feu presoner el papa Pius VI, que morí deportat a Valença del Delfinat 1799 Nàpols l’atacà i en provocà una interrupció 28 de novembre — 13 de desembre de 1798 Restaurada pels francesos, una segona intervenció napolitana la feu caure definitivament
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
Smerdis
Història
Nom grec amb què és conegut Bardiya, fill de Cir II de Pèrsia i germà de Cambises II de Pèrsia
.
Governador de les províncies de Mèdia i Armènia, fou assassinat per ordre de Cambises ~523 aC Més que no pas ell, fou famós el pseudo-Smerdis , el mede Gaumata, que, tot fent-se passar per Bardiya, s’apoderà de l’Imperi, provocà el suïcidi de Cambises i, finalment, fou vençut i mort per Darios I de Pèrsia
Ulric I de Württemberg
Història
Duc de Württemberg (1498-1519 i 1534-50).
La seva política fiscal provocà una revolta camperola, que conclogué amb l’acord de Tübingen 1514, pel qual concedí franquícies als revoltats Expulsat temporalment del seu ducat 1519-34 per la Lliga Suaba, es convertí al protestantisme Formà part de la Lliga d’Esmalcalda contra Carles V però, vençut, hagué d’acceptar l’Ínterim d’Augsburg 1548
Vicent Tomàs Traver
Història del dret
Jurista.
Fou catedràtic de dret canònic a la Universitat de València El 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis, on es distingí per la seva actitud moderada, però profundament antifrancesa Arran de la derrota de Blake i la caiguda de València, denuncià la incompetència de la Regència 1812, fet que provocà una crisi de govern
Anastasi I
Història
Emperador romà d’Orient (491-518).
De la família valentinianoteodosiana, aconseguí la corona gràcies al seu casament amb Ariadna, vídua de l’emperador Zenó Derrotà la revolta dels isauris Introduí importants reformes administratives simplificació del sistema corporatiu, abolició de certs imposts, crèdits a empreses privades, etc Fou monofisita i perseguí els ortodoxos, fet que provocà les revoltes de Vitalià 513 i 515
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina