Resultats de la cerca

Es declarà prosoviètic i estalinista Fou inscrit amb seu a Barcelona a l’octubre de 1977 Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 12919 vots, a les legislatives de 1982 3128 vots i a les autonòmiques de 1984 2595 vots Man-tingué, tot i el retorn de Líster al PCE, una activitat mínima fins el 1997, quan confluí amb el Movimiento Marxista-Leninista per donar lloc a Reagrupamiento Comunista , però es dissolgué a l’octubre de 1998 El dirigent a Catalunya fou Manuel García Edità Unidad y Lucha 1977-1995 i Endavant 1974-1997

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

Un dels principals exponents de la literatura de ciència ficció a l’URSS la ciència, el progrés i l’humanisme constitueixen la temàtica de la seva obra, presentada amb humor i tocs de lirisme Cal remarcar-ne Šest'spiček ‘Els sis llumins’, 1960, Vozvraščenije ‘El retorn’, 1962, Trudno byt’ bogom ‘És difícil d’ésser Déu’, 1964, Vtoroje našestvije marsian ‘La segona invasió dels marcians’, 1967, Piknik na obo> ine ‘Picnic a la vora del camí’, 1972, portada al cinema per A Tarkovskij el 1979 amb el nom de Stalker , i Les 1981

D’origen humil, féu de pastor, però a 18 anys aconseguí d’entrar a la Universitat de Copenhaguen De retorn a la seva terra, descriví en termes realistes i polèmics la vida sòrdida dels petits camperols, mentre contribuïa en gran manera a llur emancipació, per la qual cosa fou empresonat La seva extensa obra poètica, parcialment dialectal, li valgué el títol de Robert Burns danès Novelles Vredens børn ‘Els fills de la ira’, 1904, Arbejdets gloede ‘La joia del treball’, 1914 Teatre Livet pa Hegnsgard ‘La vida a la granja Hegns’, 1907

Emigrat a França 1923-34, on féu de minaire, en fou expulsat per agitador comunista Des del 1937 treballà a les mines de Bèlgica i durant la Segona Guerra Mundial participà en la Resistència De retorn a Polònia 1948, esdevingué enginyer de mines i, el 1956, membre del politburó Secretari general del Partit Comunista 1970, succeí W Gomułka Liberalitzà moderadament el règim, però la crisi del 1980 li alienà el suport de l’URSS, i fou destituït, expulsat del partit i empresonat 1981-82 El substituí Stanisław Kania

Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, i alhora adquirí una formació musical Debutà al Liceo Artístico de Madrid 1842 i actuà a París 1845 i a Itàlia 1846-48 De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit 1848, i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid Fou diputat provincial i diputat a les corts 1876-78 per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos

Fundà i dirigí, a Balaguer, Pla i Muntanya 1925-32, important revista comarcal, i organitzà el museu del Centre Excursionista Balaguerí Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Balaguer, comissari delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida 1936 i president del CADCI S'exilià el 1939 Al seu retorn es dedicà a la investigació històrica local i a l’estudi biogràfic del comte Jaume d’Urgell i de Gaspar de Portolà Promogué l’edició de la Història de la ciutat de Balaguer 1965, de Pere Sanahüja, en la qual collaborà

El 1832 fou deportat a Sibèria arran de la seva participació en una conspiració de la noblesa De retorn a Geòrgia el 1852 fundà la revista literària Giskari ‘Aurora’ En les seves comèdies descriu la decadència de la noblesa georgiana en un estil realista que palesa un gran domini de la llengua popular És considerat el creador d’un teatre nacional georgià Destacà també com a traductor de Puškin, Molière, Petrarca i Schiller, entre d’altres De les seves obres cal esmentar El repartiment 1850 i Escenes del passat 1863

Atret per la revolució cubana, s’uní amb Che Guevara a la guerrilla de Bolívia, on fou empresonat 1968-70 i excarcerat per pressió del govern francès De retorn a França ingressà al Parti Socialiste Français, i el 1981 fou nomenat assessor especial del president F Mitterrand per a afers internacionals i en 1985-93, lletrat del Consell d’Estat Entre altres obres, ha escrit La révolution dans la révolution 1967, Allende sur la situation au Chili 1971, La guérrilla du Che 1974, Que vive la République 1988 i Traité de médiologie 1991

Fou deixeble de FDuret i de JB Carpeaux A Londres, expatriat després de la Comuna, realitzà terracotes d’estil naturalista, en les quals representà la seva dona Dona nua llegint , 1878, Louvre, però s’academitzà quan, de retorn a França 1879, executà comandes oficials que constitueixen mostres de la seva obra decorativa i de preocupació social El triomf de la República 1879-99, Place de la Nation, París, Monument a EDelacroix 1890, jardí del Luxemburg, estudis de treballadors 1897, Petit Palais, París, destinats al seu inacabat Monument als Treballadors