Resultats de la cerca

Fou un dels membres més actius del partit republicà a la regió de Girona i participà a la revolució de setembre del 1868 Elegit diputat a Corts el 1869, aquest mateix any intervingué en l’aixecament republicà federal Morí a Banyoles durant un atac carlí contra la població

Es distingí en el setge de Maó 1756 Fou coronel del regiment de Guiena Diputat per la noblesa del Carcí per assistir als estats generals del 1789, rebé ordre de romandre al Carcí per sufocar la revolució ho assolí a Montalban 1790, però morí defensant el castell de Clarac

És esmentada ja el 1126, pocs anys després de l’annexió del comtat de Cerdanya al qual pertanyia l’antic pagus de Conflent, i fou anomenada inicialment vegueria de Conflent Persistí fins a la Revolució Francesa 1790, que fou integrada al districte de Prada, nova capital de la comarca

Es diferencia del concepte filosòfic, d’estoics i platònics, d'any gran o any còsmic

Des del 1908 fou redactor i collaborador de la revista humorística Satirikon , de tendència liberal i, desapareguda aquesta, de Novij Satirikon , fundada pels bolxevics Emigrà a París després de la revolució del 1917 Satiritzà la vida burgesa amb un humor festiu que contrasta amb l’amarguesa habitual de l’humor rus

Sacerdot, d’origen humil, el 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo, el qual substituí, i organitzà la revolució al centre i al SW del virregnat A Chipalcingo proclamà la independència mexicana 1813, i a Apatzingan una constitució liberal 1814 però poc després els reialistes sufocaren la revolta Morí afusellat

Participà en la revolució toscana del 1848 i, per l’octubre del mateix any, fou president del govern Després de la proclamació de la república toscana formà part del triumvirat amb Guerrazzi i Mazzoni 1849 S'exilià a França 1849-59 Diputat 1861, s’oposà a la política unitarista dels Savoia

Propugnava la supremacia tècnica i administrativa sobre la política i la necessitat d’un dictador fidelitat al principi d’autoritat En realitat, hom hi propugnava, com tantes vegades, la revolució des de dalt Les principals figures foren J Costa, el general Polavieja, Fernando Garrido, Lucas Mallada, Julio Senador i Macías Picaviesa

Membre del partit liberal, succeí Ezequiel Zamora en la direcció de la revolució federal 1859-63, però fou derrotat a Coplé 1860 Elegit president provisional de la república 1863, promulgà la constitució federal del 1864 Derrocat el 1868, emigrà a Europa Morí durant el viatge de retorn al seu país