Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
Museu de l’Aigua de Salt

Sala del Museu de l'Aigua de Salt
© Museu de l'Aigua de Salt
Museu
Museologia
Centre museístic dedicat a la cultura de l’aigua i a la importància de l’aigua en la història local de Salt (Gironès).
Inaugurat l’any 1983 al Mas Llorens, un edifici del nucli antic de la població, tancà portes el 2006 perquè les seves installacions havien quedat obsoletes Fou reobert el 2011 en un nou emplaçament, la nau Kropotkin de la Factoria Cultural Coma Cros En el nou plantejament museogràfic predomina la imatge i els recursos visuals, amb un discurs expositiu que s’inicia amb una reflexió sobre l’aigua i els seus usos en el món Hi ha també una àrea dedicada a la vida i l’univers, i una altra al desenvolupament econòmic i social del territori vinculat al riu Ter i la sèquia Monar També s’…
Algirós
Districte de la ciutat de València.
Pren el nom de la sèquia del mateix nom que regava les terres on ara hi ha aquesta part de la ciutat Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el disctricte dels Poblats Marítims, al nord-oest amb Benimaclet, al sud-oest amb el Pla del Real i al sud amb els Camins al Grau El districte comprèn els barris de l’Illa Perduda, Ciutat Jardí, l’Amistat, la Vega Baixa i la Carrasca Aquesta zona de València, històricament coberta d’horta, es començà a poblar a partir del segle XX Hi viuen 38666 persones 2011 Dins el districte se situa el campus dels Tarongers de la…
Galceran Sacosta
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Fill de Guillem d’Avenc i de Bondia, senyors dels casals de l’Avenc i Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles Garrotxa Ardiaca d’Andorra a la Seu d’Urgell 1310, entre el 1312 i el 1315 féu una visita en nom de l’arquebisbe de Tarragona a tot el bisbat d’Urgell, de la qual es conserven les actes a Vic Bisbe de Vic 1328-45, edificà la capella del Corpus Christi de la catedral on fou enterrat i ordenà la celebració de la festa del Corpus1330 Enriquí de llibres i ornaments la catedral i amplià el palau espiscopal Celebrà un sínode el 1340 Posà interdicte a la ciutat de Manresa per la…
sequier | sequiera
alcavor
Mina d’aigua o pas subterrani d’una séquia.
la Pineda

Platja de la Pineda, a Vila-seca de la Solcina
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic del municipi de Vila-seca, Tarragonès.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca i Salou, Tarragona i la Canonja aquest unit el 1964 a Tarragona, a la costa, on s’estén la platja de la Pineda , que s’allarga des de la platja del Riuclar al costat del port de Tarragona fins al promontori del racó de Salou Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l' estany de la Pineda , drenat per la séquia de la Pineda Dins el terme de Vila-seca hi ha l’església i actual santuari de la Pineda , antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet Ha…
Patraix
Barri
Antic poble
Antic poble i municipi de l’Horta, annexat el 1870 a València, ciutat de la qual forma un barri, al S del centre urbà.
El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de…
Vallés de la Costera
Vallés de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, de molt poca extensió, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.
Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou dins Llanera de Ranes i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila Tot el territori és conreat i regat amb l’aigua de la séquia de Ranes hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900 El poble 119 h agl 2006, vallesins 119 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial de Sant Joan Baptista s XVII té com a sufragània la de la Granja de la Costera Havia depès de la de Cerdà Lloc de moriscs,…
Miquel de Ricomà
Cristianisme
Bisbe de Vic i de Barcelona.
Era jurista i residí a la cort papal d’Avinyó El 1345 el papa Climent VI el nomenà bisbe de Vic fou el primer bisbe que no fou nomenat pel capítol El mateix any donà el decret que permeté acabar la séquia de Manresa No residí mai a la diòcesi Traslladat a Barcelona 1346, hi féu només algunes estades, car residia a la cort papal En una d’elles coincidí amb la famosa Pesta Negra 1348 Hom diu que convertí el palau en hospital i que desplegà un gran zel a favor dels empestats Agafà el mal, però no morí, gràcies a una suposada intervenció de santa Eulàlia per això fundà una confraria sota la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina