Resultats de la cerca

Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d’Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau La seva conca 133 km 2 és damunt materials paleozoics quarsites, llicorelles i granit peneplanitzats, que disseca profundament, en una vall molt encaixada El cabal és d’1,75 m 3 /s de mitjana, o sia, 13 l/s km 2 Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost El règim és essencialment pluvial

Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la…

La jurisdicció del lloc de Beranui era el 1380 de la baronia de Bellera En el qüestionari de Francisco de Zamora del 1790 consta com a lloc del baró de Claret La primera referència sobre l’església de Beranui és del principi del segle XIV L’església parroquial de Sant Joan de Baranyl figura l’any 1314 dins de l’ardiaconat de Tremp L’any 1391 el capellà de Baanuy pàgava de dècima la quantitat d’una lliura Al principi d’aquest segle tenia com a sufragània Sant Sadurní de Gramenet Actualment depèn de la parròquia de Mont-ros

Fundat el 1982, la majoria dels seus atletes provenen de l’escola d’atletisme Practica totes les especialitats de curses, llançaments i salts, i els seus atletes participen en competicions d’àmbit estatal i català, i algun d’ells han participat en el Campionat del Món juvenil 2011 Té atletes de totes les categories d’edat Organitza diferents proves atlètiques com el Cros de Sant Sadurní o la Marxa Popular de Montornès del Vallès Disposa de pistes a l’aire lliure de 400 m, pistes cobertes de 200 m, zona de llançament i zona de salt El 2010 tenia uns 150 membres

Membre del Centre Excursionista de Súria i de la selecció catalana, al Campionat de Catalunya obtingué un segon 2002 i un primer lloc 2010 Fou campiona d’Espanya dues vegades 2003, 2006 i aconseguí una tercera posició 2008 Fou tercera en dues proves de la Copa del Món 2004, 2005, primera una vegada 2006 i subcampiona una altra 2007 Ha guanyat diverses curses la Carros de Foc 2002, la Marató i Mitja de Castelló al Penyagolosa 2006, el duatló d’alta muntanya de les Valls d’Àneu 2006, la marató de Montcalm 2008 i l’Ascens a Sant Sadurní 2012

S’inicià en l’hoquei sobre patins al Toulouse FC i el 1949 arribà a Catalunya, on començà a jugar al Club Turó Posteriorment ho feu al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual fou campió d’Espanya 1951 i de Catalunya 1951, 1953 També jugà al Sant Sadurní, el Club Patí Vic, el Centre Moral i Cultural Poble Nou i el Círculo Barcelonista, i entrenà l’Igualada Hoquei Club Fou internacional amb França i també jugà partits amistosos amb la selecció catalana Com a patinador de velocitat, fou campió de França i de Catalunya 1950 defensant els colors del Club Hoquei Catalunya

De jove entrà, a Barcelona, a la fàbrica de sedes de Joan Escoder com a dibuixant Establert pel seu compte, teixí amb seda el retrat d’Isabel II 1862 La seva manufactura assolí prestigi singular en domassos i velluts llavorats, alguns —amb disseny exprés— per a les sales de corporacions de la ciutat Presidí el Collegi de l’Art Major de la Seda des del 1887 fins a la seva mort

Establert a Madrid, hi impulsà les auques tradicionals catalanes en castellà L’imprès seu més antic que hom ha trobat data del 1842, i una de les seves primeres auques fou la Vida de San Vicente Ferrer 1855 Destaquen una trentena de fulls amb personatges i amb escenes típics de les auques catalanes El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida de la criada buena y la mala, Vida del hombre y la mujer borrachos , etc Les seves auques més reeixides foren les que dibuixaren per ell Ramon Puiggarí, Tomàs Padró, Francisco Ortego i els gravadors Miquel Cavanach, Josep Noguera i Celestí …

La primera referència segura de l’església de Sant Climent data del 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Santa Maria d’Alaó, la dotà amb les quartes episcopals de Sant Climent d’Aulet, delmes i defuncions Un capbreu d’aquest monestir cita també les quartes i el delme d’Aulet, serveis de cena i dos homes amb tot el delme Fins a la desamortització del segle XIX consta dintre l’abadiat exempt alaonès Per tant, caldria identíficar-la amb l’església del poble d’Aulet, tot i que actualment és dedicada a sant Sadurní