Resultats de la cerca

Inicialment tingué com a redactors Pasqual Ribot, Gabriel i Antoni Maura, Joan Alcover, etc, que cessaren quan Antoni Maura s’uní al partit fusionista de Sagasta el 1881 Posteriorment, entre els redactors destacaren Eusebi Pascual, Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Vidal, etc Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d’Antoni Maura

Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona És autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada 1359 Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt Museu d’Art de Catalunya, on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents

És esmentada ja el 1116 i té prop seu una església vinculada, com el mas, a la llegenda dels sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià Ha estat adquirida modernament per una entitat bancària que té cura de la seva explotació i fa servir el casal per a la celebració de cursets i trobades de formació agrícola i professional en general

El paper de la casa Cros és fonamental El professor Jordi Nadal l’ha qualificat de “pedra miliar de la química espanyola” L’empresa, però, té dues fases La primera, que és la que aquí analitzarem, és la de l’àcid sulfúric i productes derivats La segona és la dels adobs artificials, que s’inicià al final del segle i es consolidà amb la creació de la societat anònima el 1904 François Cros i Dupuy era de Montpeller, una població que tenia universitat i indústria química Cros és un exemple del tècnic francès que ve a Catalunya, on veu possibilitats d’explotar els seus coneixements i guanyar-se la…

En l’art romànic, tant en la pintura com en l’escultura, el trobem en representacions del Pantocràtor absis de Sant Climent de Taüll, segle XII, de la Mare de Déu timpà de l’església de Cornella del Conflent, segle XII, i posteriorment d’àngels i sants representació d’un àngel en una clau de volta de la nau central de la Seu de Lleida, segle XIII

Jugava de mig centre Procedent de l’Artiguense 1928-29, ingressà al RCD Espanyol 1929-30 Després jugà amb l’Atlètic Sabadell 1930-31, el Llevant 1931-32, el Castelló 1932-33, el Sants 1933-35, el Gavà 1935-36, l'Horta 1940-41 i el Tàrrega 1943-44 Jugà a prova amb el FC Barcelona 1932 Disputà dos partits amb la selecció catalana

S'inicià a l'Avenç 1915-21 Fou jugador del FC Barcelona la temporada 1921-22 i, posteriorment, integrà com a defensa i migcampista les alineacions de la UE de Sants 1924-28, amb la qual aconseguí el subcampionat de Catalunya 1926 Defensà una selecció de Barcelona contra una altra de París 1926, i contra Brusselles 1927 Posteriorment jugà amb el Sant Andreu 1928-29

L’any 1971 s’integrà a la junta directiva de la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants El 1979 collaborà en el disseny dels recorreguts de la Volta a Catalu-nya Fou secretari general de la Federació Catalana de Ciclisme 1990-93 Rebé la medalla d’or de la Volta a Catalunya per més de quaranta anys de dedicació a aquesta competició

Àrbitre des del 1957, posteriorment treballà com a comissari de la Vuelta a Espanya 1962-67 Fou vicepresident i president 1986-94 de la Unió Ciclista de Sants Sota la seva presidència portà la Volta a Catalunya, a l’Alguer i a Menorca Tornà a la presidència durant una nova legislatura Parallelament formà part de la comissió tècnica de la Federació Espanyola de Ciclisme

Pioner del basquetbol a Catalunya S’inicià a la Unió Esportiva de Sants, d’on passà al Club Esportiu Laietà i, posteriorment, al Futbol Club Barcelona Formà part de la primera selecció catalana, que s’enfrontà a l’Hindú Club de Buenos Aires, l’Ambrosiana de Milà i el Foyer Alsacien Mulhouse Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1935