Resultats de la cerca
Es mostren 3186 resultats
arítjol baleàric
Botànica
Varietat d’arítjol que no té circells i de fulles escasses i estretes.
Viu a les Balears, on sol formar mates baixes i denses, als alzinars, a les màquies i als matollars de carena
arítjol
Arítjol
© Xevi Varela
Botànica
Liana de la família de les liliàcies, espinosa, dioica, proveïda de circells, de fulles cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres.
Fruits d’arítjol © Xevi Varela Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes
barballó
Barballó
Lourdes Cardenal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de fulles lanceolades, blanquinoses, i de flors de color blau cel, agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Viu a les brolles calcícoles de la terra baixa, i sovint hom el confon amb l’espígol, el seu congènere muntanyenc
ferro
Tecnologia
Fulla de ferro una mica corbada, amb un mànec a cada cap, que hom empra per allisar o per a netejar les pells.
Hom distingeix el ferro de ferrejar , de tall mort, i el ferro d’escarnar , de tall viu i una mica més llarg
morralet
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes, de la família dels sepiòlids, de petites dimensions (5-6 cm), de cos curt i rabassut i aletes laterals arrodonides.
La coloració és vermellosa en l’animal viu És una forma litoral, molt freqüent a la Mediterrània, que habita als fons sorrencs
teixidor
Entomologia
Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels ranàtrids, de cos estret i cilíndric, amb un llarg sifó respiratori.
De moviments lents, viu prop dels indrets pantanosos, on hi ha la seva vegetació predilecta Hom el troba rarament als Països Catalans
bodris
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de tija dreta, de 10 a 70 cm, viscosa, de fulles glauques, profundament lobulades, cobertes de pèls glandulosos, i de flors groguenques, agrupades en llargues panícules, també glanduloses.
Viu en sòls arenosos, llits secs de rius, etc Havia estat emprada com a pectoral, en infusió o tintura de planta fresca
agripina
Entomologia
Papallona nocturna de l’ordre dels lepidòpters, que té les vores de les ales dentades.
És una de les més grans del món la seva obertura alar sobrepassa els 25 cm Viu a l’Amèrica del Sud
borm blau
Borm blau
tato grasso (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses, d’ombrel·la en forma de cúpula, que pot atènyer fins a 60 cm de diàmetre; és de color blanquinós o groguenc, amb la vora perifèrica blavosa.
La boca és substituïda per nombrosos ostíols petits, que impedeixen l’entrada de grans preses Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània
cercavores
Cercavores
© Simon J. Tonge
Ornitologia
Moixó insectívor de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, d’uns 18 cm de llargada; als costats té franges de color bru rogenc, i el coll és blanquinós amb taques negres; el cap i el pit són de color grisenc.
De costums gregaris, viu a les muntanyes de la Mediterrània occidental i oriental, a més de 3000 m d’alt durant l’estiu