Resultats de la cerca

Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà Era fill d’Antoni Dameto i Dameto Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la guerra Gran 1793-95 El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca Arribà a mariscal de camp 1815

A Barcelona fou organista de Sant Just 1864, de Santa Clara 1872 i de Sant Jaume 1887 Compongué una gran quantitat de música d’església misses, motets, salves, Càntics religiosos pel poble , amb lletra de Jacint Verdaguer A Montserrat , himne del millenari, el 1888 etc, música vocal, de cambra i per a piano, i sardanes Harmonitzà moltes cançons tradicionals catalanes recollides per ell i per Francesc Pelagi Briz a Cançons de la terra 1866-77

Membre del collegi català d’àrbitres des del 1980, fou àrbitre internacional a partir del 1992 Arbitrà sis Campionats d’Europa i cinc del Món, Jocs Olímpics i sis finals de la Copa d’Europa de Clubs Fou secretari del Collegi Català d’Àrbitres 1997-2001, vocal de waterpolo del Comitè Català d’Àrbitres 2004-08 i membre de l’assemblea de la Reial Federació Espanyola de Natació 2008-12 Es retirà el 2014

Vida Publicà el seu primer llibre de madrigals l’any 1597 Durant algun temps estigué al servei del cortesà Edward Darcye El 1598 fou nomenat organista del Winchester College, i mentre ocupà aquest càrrec compongué alguns dels seus millors madrigals, que foren publicats en dos volums, Balletts and Madrigals to Five Voyces, with One to 6 Voyces Londres, 1598 i Madrigals of 5 And 6 Parts, apt for the Viols and Voices Londres, 1600 Cap al 1602 era a la catedral de Chichester com a organista i informator choristarum El mateix any obtingué el títol de batxiller en música per la Universitat d’…

Vida No es coneix gairebé res sobre la seva vida Probablement es tracta del ’Walter cantor’ que apareix empleat al cor de la catedral d’Ely des del 1443 fins al 1466 Degué mantenir algun vincle amb la cort borgonyona Gairebé tota la seva música ha sobreviscut en manuscrits continentals, malgrat que el seu estil sembla més proper a la producció musical anglesa que a la del continent i probablement mai no sortí d’Anglaterra Les seves composicions tingueren molta difusió a Itàlia, sud d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, i foren utilitzades com a cantus firmus pels més eminents compositors del moment…

Vida Estudià teologia, dret i música a Danzig Des del 1649 estigué al servei de l’elector de Saxònia a Dresden, on conegué Heinrich Schütz, amb qui completà la seva formació Passà una temporada a Roma, on fou enviat per a formar-se vocalment en l’estil italià i on possiblement treballà amb G Carissimi El 1655 retornà a Dresden amb el càrrec de vicemestre de capella Més tard, el 1663, passà a Hamburg, on es feu càrrec del lloc de cantor de la Johannischule L’any 1670 Schütz li encarregà una missa de rèquiem per a ell mateix, que fou interpretada a la seva mort, ocorreguda dos anys més tard…

Inicià els estudis de piano a cinc anys d’edat i debutà a sis anys Gràcies a una beca, pogué anar a estudiar a la Universitat de Harvard, on fou deixeble de composició d’Irving Fine i Walter Piston Estudià piano al Conservatori de Música de Nova Anglaterra i posteriorment es traslladà a París, on s’establí i estudià amb Nadia Boulanger El 1953 i el 1954 aconseguí el premi de composició Lili Boulanger i el 1959 obtingué el primer premi del Concurs de Joves Compositors de l’Orquestra de Louisville En el seu repertori destaca la interpretació de l’obra de M Ravel, C Debussy, A Copland i I…

Destacà com a nedador de crol al Club Natació Terrassa, on també jugà a waterpolo 1933-36 Fou cofundador del CN Terrassa, secretari i president 1951 Com a regidor d’Esports de l’Ajuntament promogué la construcció de la piscina coberta municipal 1963 Igualment, fou secretari de la Federació Catalana de Natació FCN 1940, fundador i director del seu Butlletí Informatiu 1944-53 i collaborador de La Vanguardia i Vida Deportiva 1951-54 En l’àmbit estatal, fou cofundador del Collegi d’Àrbitres 1943, coseleccionador de waterpolo 1945-46, directiu de la Reial Federació Espanyola de Natació RFEN 1953-…

Fou un dels primers púgils barcelonins que pujà a un quadrilàter 1913 Competí en la categoria de pes ploma com a amateur Formà part del Club Pugilista de Barcelona El 1913 esdevingué vocal de la junta directiva d’aquesta entitat pionera de la boxa a Catalunya Participà en diverses eliminatòries del Campionat d’Espanya de boxa i en vetllades i exhibicions celebrades a la seu social del Club Pugilista durant la segona dècada del segle XX

Desenvolupà la carrera esportiva al Club Natació Sabadell Entrenada per Storberk, el 1975 baté dues vegades consecutives el rècord d’Espanya de 800 m lliure en piscina curta El mateix any guanyà el títol estatal dels 400 m L’any següent, establí els rècords catalans de 400 m i 800 m lliure, així com l’espanyol de 1500 m, sempre en piscina de 25 m Des del 2011 és vocal del patronat de la fundació del CN Sabadell