Resultats de la cerca

Per branca materna descendia d’uns piemontesos, refugiats a Catalunya a l’època de Garibaldi Era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d’Alfons Maseras i deixeble de Ramon Turró Regentà una farmàcia, a Barcelona, que fou centre de reunions polítiques Fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de l’entitat clandestina Societat d'Estudis Militars Fou empresonat 1925-27, però la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s’exilià a França El 14 d’abril de 1931 fou un dels caps de la guàrdia cívica del president Macià El 1939 tornà a exiliar-se, i aviat s’establí a Cuba,…

Estudià a les universitats de Nebraska i Leipzig Fou professor de química al Massachusetts Institute of Technology  i a la Universitat de Califòrnia Juntament amb Kossel i Langmuir, féu estudis sobre l’enllaç dels àtoms per doblets electrònics i sobre la teoria de la valència en general, que donaren com a resultat el model d’àtom cúbic estàtic per a explicar la teoria de l’octet El 1923 introduí un nou concepte d' àcid anomenat àcid de Lewis , amb la teoria que duu el seu nom És autor de Thermodynamics and the Free Energy of Chemical Substances 1923 i de Valence and the Structure…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1914, ingressà el 1915 a l’orde caputxí, on rebé el nom d’Andreu de Palma de Mallorca Intervingué en la revista “Estudis Franciscans” 1918-25 i fou bibliotecari del convent de Pompeia 1944-57 Pessebrista i filatèlic, escriví nombrosos articles i llibres d’història eclesiàstica i d’història local dels Països Catalans, d’un valor molt desigual, entre els quals es destaquen Mallorca en guerra contra el marxismo 1936, Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull 1936, Historia de la villa de Sant Felío de Codines 1946,…

Fundador de la filmoteca de Milà, realitzà films neorealistes Il bandito , 1945 Senza pietà, 1948 Il mulino del Po , 1949 i amb Federico Fellini dirigí Luci del varietà 1950 veritables estudis psicològics Il cappotto, 1952 Guendalina, 1957, el film d’espionatge Fraulein Doktor 1969, amb M Aliprandi i d’altres estrictament comercials Anna , 1951 La lupa , 1952 Venga a prendere il caffè da noi , 1970 La cicala , 1980, etc Posteriorment, a més del llargmetratge Una spina nel cuore 1987 realitzà les sèries televisives Cristoforo Colombo 1985 —premi Emmy als EUA— i Due fratelli…

Professor a Breslau i a Heidelberg, continuà els treballs d’Ohm sobre la resistència elèctrica i estudià la propagació dels senyals telegràfics al llarg d’un conductor de secció circular equació dels telegrafistes Juntament amb RWBunsen féu estudis d’espectroscòpia, que li permeteren d’aclarir la causa de les ratlles de Fraunhofer, i inicià l’anàlisi espectral del Sol i d’altres astres Enuncià les lleis que duen el seu nom, sobre les radiacions dels cossos Juntament amb Bunsen, descobrí per espectroscòpia el cesi i el rubidi i introduí en física la noció de cos negre Formulà, a…

Amic d’Émile Zola, compongué, sobre texts d’aquest, moltes òperes, d’orientació naturalista o realista Destacaren Kérim 1887, Le Rêve 1891, L’attaque du moulin 1893, Messidor 1897, Lazare 1905 i Naïs Micoulin 1907 Compongué també un ballet Les Bacchantes , 1912, una Ouverture Héroïque 1883, poemes simfònics La belle au bois dormant , 1886, un Requiem amb orquestra i orgue, melodies, etc Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis Musique de Russie et musique de France , 1903 La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré , 1921 i un llibre sobre Zola i llur…

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Càller 1959 Promogué les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalanoaragonesa Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la seva extensa obra destaca I parlamenti di Alfonso il Magnanimo 1953, La politica italiana di Fernando I d’Aragona 1954, Medioevo aragonese 1958, La politica italiana di Martino il Vecchio 1962, Il feudalesimo in Sardegna 1968, Sibilla di Fortià, regina d’Aragona 1969, Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere…

Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació…

Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica,…

Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de professora de cant al Conservatori…