Resultats de la cerca

En una data posterior al 1708 fou "escolà de cota" i deixeble de Joan Crisòstom Ripollès a la capella musical de la seu de Tarragona El 1723 apareix documentat a Tremp com a organista i mestre de capella Feu oposicions per a diferents places de mestre de capella Santa Maria del Pi de Barcelona, el 1737 catedral de Lleida, el 1738, però no aconseguí guanyar-ne cap Finalment, el 4 de novembre de 1739 obtingué el magisteri de l’església parroquial de Sant Esteve d Fins ara, s’han conservat quaranta-vuit obres d’aquest autor, dipositades a l’arxiu de música de la catedral de Tarragona, al de la…

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la jubilació al capítol…

Treballà i visqué a Nàpols, on fou un reputat professor que obtingué el càrrec de mestre principal al Conservatorio de Santa Maria de Loreto el 1663 A partir del 1675 dirigí el Conservatorio de Santa Maria della Pietà dei Turchini Mentre n’estigué al càrrec, els alumnes adquiriren una sòlida formació i la fama del centre augmentà considerablement i contribuí, al mateix temps, a fer créixer el prestigi musical de Nàpols, fins i tot a escala internacional Un dels mètodes de treball de Provenzale consistia a fer interpretar als seus alumnes òperes de temes sacres, amb la finalitat que…

El cognom de la família era Grossi, però Lodovico adoptà el de Viadana en ingressar a l’orde franciscà poc abans del 1588 Fou mestre de capella de la catedral de Màntua en 1594-97 Cap a la darreria del segle XVI es trobava a Roma L’any 1602 obtingué el càrrec de mestre de capella del convent de San Luca a Cremona Més tard, el 1608, ocupà el magisteri de capella de la catedral de Concordia Sagittaria, prop de Venècia, i en 1610-12, el de la catedral de Fano El 1614 li fou atorgat el càrrec de definidor dins l’orde franciscà a la província de Bolonya Es retirà al convent de Sant’Andrea a…

Iniciat en l’art musical en el cor de l’escola, completà la seva formació al Conservatori de Música de París, on obtingué el primer premi d’orgue el 1922 Estudià composició amb P Dukas i ben aviat destacà per les seves obres per a orgue, com ho demostrà la concessió del premi dels Amis de l’Orgue 1930 pel seu Prélude, adagio et choral varié sur le ’Veni Creator' El 1930 aconseguí la plaça d’organista a Saint-Etiénne-du-Mont, a París, i entre el 1943 i el 1969 fou professor d’harmonia al conservatori de la capital francesa L’estrena, el 1947, del seu Rèquiem , opus 9, el donà a conèixer com a…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i posteriorment hi…

Alumne de JB Cupis, el 1774 ja ensenyava violoncel, i dos anys més tard publicà la seva primera obra, Six quatuors concertants El 1776 entrà a la Société Académique des Enfants d’Apollon Debutà als Concerts Spirituels l’any 1778, i el 1781 passà a formar part de la seva orquestra Entre el 1791 i el 1800 tocà a la formació del Théâtre Feydeau, i un any després obtingué la plaça de primer violoncel a l’Orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins a la jubilació el 1814 Les seves composicions instrumentals són el reflex del gust musical de l’època Entre el 1775 i el 1783 escriví…

Format amb el teòric HC Breidenstein i amb la seva mare, inicià la seva carrera compositiva de nen en guanyar, el 1852, una beca de la Fundació Mozart de Frankfurt Aquesta beca li permeté estudiar amb C Reinecke i Breunung a Colònia A la fi dels seus estudis, compaginà la tasca docent amb la composició, però no fou fins el 1891 que obtingué el títol de professor de composició a l’Acadèmia de Berlín La facilitat que tenia per a la creació musical, juntament amb un melodisme arquetípic acompanyat d’una escriptura cohesionada i íntegra, l’ajudaren a obtenir el reconeixement entre els seus…

Estudià amb J Boda a la universitat estatal de Florida, i després, violí amb I Galamian a Nova York A la Juilliard School fou alumna d’E Carter i R Session El 1975 fou la primera dona que obtingué un DMA en composició Estrenà Symposium per a orquestra 1973, dirigida per P Boulez, i String Quartet 1974 al ISCM World Music Days de Boston Per la Symphony no1 , estrenada el 1982 per l’American Composers Orquestra, rebé el Premi Pulitzer de música del 1983 La forma musical de Zwilich es caracteritza per generar tota l’obra -l’estructura i el llenguatge melòdic i harmònic- a partir dels motius…

Fill d’un kantor que li forní els primers coneixements musicals, a Viena fou alumne de GCh Wagenseil, gràcies al qual després ensenyà clavicèmbal a Maria Antonieta reina de França i Maria Carolina reina de Nàpols Obtingué fama d’excellent clavicembalista, i també de pianista quan aparegué el fortepiano Malgrat que es tornà cec i hagué de retirar-se 1755, continuà component peces per a piano i lieder La seva música per a teclat inclou divertiments, sonates, cadències, variacions i preludis, a part dels Sis concerts , opus 3 1773 Bona part de la seva producció orquestral nombrosos concerts i…