Resultats de la cerca

El 1969 s’incorporà a la directiva del Futbol Club Barcelona com a vicepresident El mateix any guanyà les eleccions presidencials i dirigí l’entitat fins el 1977 Durant el seu mandat fou un ferm defensor del catalanisme al club s’enfrontà al centralisme estructural de la Delegación Nacional de Deportes i de la federació espanyola i recuperà el nom original de l’entitat, Futbol Club Barcelona Fitxà figures com Cruyff i Neeskens, i l’equip de futbol guanyà la Lliga 1974 i la Copa del 1971 Modernitzà l’estructura interna del club donant impuls a les seccions, amb la inauguració del Palau…

S’inicià a l’Associació Esportiva Prat i la temporada 1987-88 fitxà pel Club de Futbol Sala la Garriga Ocupà la posició d’ala i el 1989 es proclamà campió d’Espanya de divisió d’honor Al gener del 1990, aconseguí el subcampionat de la Copa d’Europa

Membre del Futbol Club Barcelona, fou campió de Catalunya de llançament de martell promesa 1989 i absolut 1992 El 1990 obtingué la tercera posició en la mateixa competició

Competí en esquí alpí i de fons durant els anys trenta i quaranta, i feu travesses d’esquí de muntanya i ascensions hivernals pels Pirineus Vinculat al Centre d’Esports Sabadell i al Centre Excursionista del Vallès, que presidí 1964-70, participà en la creació de la Unió Excursionista de Sabadell 1970 i en la promoció de l’esquí, l’escalada i l’espeleologia Publicà Fonts i mines del rodal de Sabadell 1984 Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Membre del Club Natació Barcelona, quan encara estava en edat júnior, es proclamà campió de Catalunya de llançament de pes 1990 Aquell mateix any participà en el Mundial júnior

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al Comitè Català d’Àrbitres el 1981, a l’estatal el 1983 i fou reconegut per la Lliga Europea el 1988 i per la FINA el 1990 Comptabilitzà quatre-centes onze actuacions internacionals, en competicions com els Jocs de Sydney 2000, els Jocs Mediterranis 2001, els Campionats d’Europa 2006, les Universíades 2003, 2007 i la Supercopa d’Europa masculina 2007 És vocal del Comitè Estatal d’Àrbitres des del 2005 i representant d’aquest estament a l’assemblea de la federació espanyola des del 1996 També fou secretari del Comitè Català d’Àrbitres 1998-2001 i…

Membre del Club Tennis Barcino, fou jutge de cadira de torneigs del Grand Slam des del 1997 També arbitrà els Jocs Olímpics, la Copa Davis i la Copa Masters Guanyà la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu

Format al Cornellà Atlètic, també fou atleta del Club Esportiu Universitari i el Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campió espanyol júnior 1979 i ja en categoria absoluta guanyà el Campionat de Catalunya 1979, 1980 i fou subcampió d’Espanya 1982

Fou campió de Catalunya individual 1982, 1983 i de dobles amb L Fargas 1982 i campió d’Espanya en dobles amb J López Maeso 1982 El 1981 fou membre de l’equip espanyol de Copa Davis El 1979 assolí la posició número 158 en el rànquing individual de l’Associació de Tennistes Professionals ATP

Defensa central, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1965-70 procedent del Córdoba Amb l’equip blanc-i-blau disputà 122 partits de Lliga La temporada 1971-72 jugà al Calella, on es retirà Fou internacional en un partit 1963