Resultats de la cerca

Presenta un quadre molt ampli amb hipertonia muscular, retard psicomotor, alteracions cranials diverses, micrognàtia, rigidesa articular i, sobretot, mans en actitud típica en què els dits índex i menovell són damunt, respectivament, del dit del mig i de l’anular la síndrome s’associa sovint amb malformacions cardíaques i renals La mortalitat és alta un 75% dels afectats mor abans dels tres mesos d’edat i la seva incidència se situa en un cas per cada 5000 nounats nascuts vius

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE 1983, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, GAME 1986 Escalà la paret Aèria de Montserrat 1984 i el pic Margalida Aragó, 1989 Feu la via italiana de l’Huascarán Nord Andes del Perú, 1991 Aconseguí el pic del Bhagirathi II Índia, 1991 Participà en les expedicions Dos als Andes per escalar l’Alpamayo Perú, 1986, el Kedar Dome Índia, 1989 i el Lhotse Shar Nepal, 1990

Afincat al Prat de Llobregat, s’inicià en aquest esport en un gimnàs de la policia nacional d’aquesta localitat Es proclamà campió d’Espanya a divuit anys i assolí cinc títols consecutius 1980-85 El 1985 abandonà l’alta competició per una lesió Posteriorment impartí classes de taekwondo i obrí el seu propi gimnàs al Prat de Llobregat Fou seleccionador espanyol, entrenador de l’equip olímpic estatal i tècnic al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat del Vallès

Competí representant el club Milà i Fontanals i el Club Halterofília Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya en la categoria de 69 kg 2003 Fou tercera en els campionats estatals per federacions amb la selecció catalana 1999 En la Lliga Catalana fou campiona 1992-97, subcampiona 1999-2004 i tercera 1998 Entre els anys 1992 i 2005 baté més de seixanta rècords de Catalunya en diferents categories d’entre 48 i 69 kg El 2005 s’acomiadà de l’alta competició

Fou set vegades campió de Catalunya en ruta, dues en 30 km 2002, 2003, cinc en 50 km 2001, 2005-08 i quatre en pista 2000, 2005, 2006, 2007 També assolí el títol estatal de 50 km marxa 2004 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà la prova dels 50 km marxa als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Es retirà de l’alta competició per disconformitat amb els criteris de selecció per als Jocs Olímpics de Pequín

Cinturó negre sisè dan de taekwondo, competí representant el Club Su-Ba-Lee Assolí un diploma olímpic en ser quart als Jocs Olímpics de Seül 1988 en la categoria de menys de 83 kg Guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món sènior en la mateixa categoria 1991 i als Europeus 1988 Abandonà l’alta competició i obrí el Gimnàs Esportiu Taekwondo Jordan a Barberà del Vallès Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya FAMC

Especialitzat en la modalitat d’aigua dolça, competeix amb la Societat de Pescadors Esportius Roda de Ter Destacà en categories inferiors, i aconseguí l’argent 1993 i el bronze 1994 en els Campionats Mundials infantils L’any 1993 assolí la categoria d’esportista d’alta competició Com a sènior, en els Campionats d’Espanya de clubs aconseguí l’or en dues ocasions 2002, 2005, l’argent 2006 i el bronze 2007 Participà en els Campionats del Món de clubs 2001, 2003, 2006

S’inicià en la competició l’any 1985 a l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic El 1997 obtingué la medalla d’or individual a Ciudad Real, que li suposà l’ascens a la categoria d’alta competició Participà amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques, on obtingué la medalla d’or a Sevilla i d’argent a Ciudad Real Acompanyà la selecció espanyola en el Campionat Mundial de Venècia 2007, on aconseguí la medalla de bronze

Per tal d’evitar confusions, el tram a transportar sol ser indicat també per una línia puntejada sobre el pentagrama, i al final d’aquesta, el terme loco indica el final del transport En cas que el transport sigui a l’octava baixa, s’indica per ottava bassa

Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE