Resultats de la cerca

En desús des de la generalització dels ordinadors personals i els programes d’autoedició, n'hi havia tres tipus principals de ciclostil o multicopistes per sistema de matriu, les impressores òfset d’oficina òfset i les multicopistes d’alcohol Hom emprava com a suport impressor un full de paper cuixé on el text era mecanografiat amb una tinta especial

El procés de signe contrari, que tendeix a restablir l’ús de la llengua o varietat dominada, és el de normalització lingüística Als Països Catalans s’han produït, des dels s XVI-XVII processos de substitució a favor del castellà i del francès, parcialment contrarestats, i de manera molt desigual, pel procés de normalització lingüística contemporani

Actualment, des d’un punt de vista psiquiàtric i psicològic, es tendeix a utilitzar en lloc del mot histèria  els termes trastorn de conversió o de dissociació No té una causa orgànica o patològica coneguda, i entre les alteracions que hi són associades poden esmentar-se diversos tipus de somatització  com ara les convulsions, la paràlisi o la catalèpsia, entre les alteracions motores, i la hiperestèsia, l’anestèsia i les allucinacions, entre les sensorials Tots aquests fenòmens poden ésser provocats per suggestió o autosuggestió El terme…

Són coneguts els superòxids dels metalls alcalins i el de tetrametilamoni, i només el de liti és estable a una temperatura molt baixa D’altra banda, els superòxids dels metalls alcalinoterris, magnesi, zinc i cadmi existeixen únicament en petita concentració en el si de les fases sòlides dels peròxids corresponents Hom pot dur a terme la preparació dels superòxids per oxidació amb oxigen del metall, l’òxid o el peròxid, tant directament com en el si d’amoníac líquid, i per la reacció del peròxid d’hidrogen amb bases fortes Els superòxids són composts iònics en els quals…

El primer autor que utilitzà el terme com a nom per a una composició fou F Liszt, l’any 1854 Symphonische Dichtung , per a referir-se a Tasso obra composta cinc anys abans Posteriorment, ell mateix generalitzà el nom per a dotze de les seves obres orquestrals, totes elles amb un títol derivat de la literatura El poema simfònic representa una de les manifestacions més importants de la música programàtica , i durant la segona meitat del segle XIX molts compositors escriviren obres del gènere, encara que de vegades amb altres denominacions R Strauss, un dels més importants creadors…

Així s’obtenen diverses versions d’una mateixa imatge, de manera que es pot escollir la que més s’ajusta als gustos del fotògraf o a les necessitats del moment

Fou iniciada pels europeus els coreans, tanmateix, tenen una tradició lingüística pròpia molt antiga al s XVI, com a conseqüència del descobriment d’Amèrica i de les primeres exploracions de l’Àfrica Els primers treballs, fets per missioners i afeccionats, eren en general d’una qualitat molt baixa, i Wilhelm von Humboldt fou l’únic gran lingüista general, abans del s XX, que els aprofità Vers el 1910 hom començà d’apreciar clarament el valor, amb vista a la lingüística general, de la coneixença de les llengües més diverses Deixant de banda algun seguidor de Humboldt, tal com FN Finck, i algun…

Al segle XX, compositors com I Stravinsky s’emmirallaren en obres del Barroc concerto grosso per a cercar sonoritats allunyades de l’excés de volum sonor del postromanticisme o l’impressionisme Dumbarton Oaks , per exemple, remet a JS Bach Des de l’òptica dodecatònica, A Berg o A Webern compongueren obres de característiques semblants

L’acceleració afecta diversament, en virtut del principi de la inèrcia, els seus teixits i òrgans En el cas de l’home, les acceleracions intenses i de poca durada fraccions de segon ocasionen lesions dels teixits i fractures les de llarga durada uns quants segons acostumen de comportar un desplaçament o compressió dels pulmons, intestins, etc, i una acumulació de la sang al cap o a les cames Tot plegat comporta una pèrdua momentània de la vista, encegament vermell i negre, malestar general, i, en els casos més greus, congestió o isquèmia cerebral que pot…

Existeixen tres tipus d’anorèctics els que actuen com a inhibidors vagals antropina i derivats, els que actuen com a estimulants centrals amfetamines i derivats, o bé els que produeixen una sensació de plenitud a l’estómac i aporten el mínim de calories i principis immediats necessaris