Resultats de la cerca
Es mostren 3526 resultats
Ocupació i organització del territori de Lleida als segles XII-XIII
Art romànic
Introducció Antic castell del Rei, bastit damunt la primitiva suda sarraïna, al cim del puig del castell de Lleida ECSA-X Goñi Des de la segona meitat del segle VIII fins a mitjan segle XII, a Catalunya hi hagué un procés constant de conquesta, de reorganització del territori i sovint de repoblació Les característiques d’aquest procés variaren al llarg d’aquests quatre segles, al mateix temps que es transformava la societat i l’organització política i administrativa dels diversos territoris afectats Evidentment no podem considerar iguals els processos de conquesta i repoblació del segle VIII…
Talles i altres tresors de Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Talla de Crist Grup de dues talles, segons una fotografia antiga, que representen un santcrist i un sant Joan evangelista, el primer desaparegut el 1936 i el segon robat el 1979 i recuperat el 1995 Arxiu Mas Fins l’any 1936 es conservava a l’ex-catedral de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena la imatge d’un Crist que hom diu que pertanyia al conjunt d’un calvari Es conserva una fotografia Arxiu Mas C-99668 en la qual aquesta imatge apareix amb la de sant Joan Evangelista estudiada en aquest mateix volum Hom creu que tots dos formaven part de l’esmentat calvari Segons es desprèn de la fotografia, la…
Torelló
El Ges al seu pas per la vila de Torelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector que hom coneix com la vall de Torelló o la vall del Riu Ges, la qual és integrada pels municipis de Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i el mateix terme de Torelló, cap d’aquesta demarcació geogràfica El terme, situat al sector septentrional de la Plana de Vic, limita al N amb Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló, a l’E amb Santa Maria de Corcó, al S amb Manlleu i a l’W amb les Masies de Voltregà i Orís La vall de Torelló, formada per la part baixa de la conca del Riu Ges i per la del seu principal afluent, el Riu Fornés,…
Tordera
La plaça Nova de Tordera i l’església parroquial de Sant Esteve
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la vall baixa de la Tordera.
Situació i presentació Limita amb els termes selvatans de Blanes E, Lloret de Mar NE, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera N, amb Sant Celoni W, del Vallès Oriental, i amb Sant Cebrià de Vallalta SW, Pineda i Santa Susanna S i Palafolls SE, del Maresme El territori a la dreta de la Tordera és accidentat pels vessants orientals del massís de Montnegre, amb els cims del turó de Ca n’Alomar 701 m, limítrof amb Sant Cebrià de Vallalta i Sant Celoni, i el turó de la Grimola 664 m, el puig d’Hortsavinyà 572 m i el puig de Caselles 672 m, també al sector de ponent del terme, la serra de Roca-…
la Morera de Montsant

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei, a la Morera de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal Limita amb Ulldemolins N, Cornudella de Montsant E, Poboleda i Torroja del Priorat S, la Vilella Alta i Cabasseres SW, Margalef NW i toca en un punt a Porrera S Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant que forma en una petita part el límit N i el riu de Siurana que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants la Roca Corbatera 1163 m a l’extrem de…
Tavèrnoles

Sector del poble de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al límit entre les subcomarques de la Plana de Vic i les Guilleries Limita al N amb el municipi de les Masies de Roda, a l’E amb Vilanova de Sau, al S amb Sant Sadurní d’Osormort i Folgueroles i a l’W amb Gurb El terme comprèn el poble de Tavèrnoles, cap de municipi, el barri anomenat la Zona de les Piscines, al N i prop del cap administraitu, i la urbanització de Fucimanya, situada prop de l’indret on el torrent de l’Infern desguassa al Ter, al NE del terme Comprèn, a més, l’antiga demarcació parroquial de Sant Pere de Savassona, també anomenada el Castell de…
Aitona
Vista parcial d'Aitona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, estès a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW Limita al NW amb Fraga, al SW amb Seròs, al S amb Llardecans, a l’E amb Sarroca de Lleida i al N amb Torres de Segre i amb Soses La banda de la dreta del Segre, on hi ha la vila d’Aitona, és regada per la séquia de Remolins i per la séquia d’Aitona o Major que procedeix de Torres de Segre, travessa Soses i Aitona i desguassa al barranc de la Vall de Grau, afluent al Segre i també per l’aigua derivada del canal d’Aragó i…
Castellví de Rosanes

Castellví de Rosanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al sector més septentrional de les muntanyes d’Ordal, fins a l’Anoia i fins prop del Llobregat.
Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí…
La cultura a Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
L’escola de la Catedral La producció literària del primer bisbe conegut d’Urgell, sant Just, autor d’un comentari al Càntic dels Càntics i d’un sermó en honor de sant Vicenç, recordat per sant Isidor en el De viris inlustribus c 24, fa pensar en l’existència d’una escola catedralicia urgellitana com les que hi havia contemporàniament en altres seus episcopals visigòtiques Malauradament, els escrits del bisbe Fèlix que tanta llum haurien pogut proporcionar sobre la continuïtat de la mateixa escola al segle VIII no ens han arribat, ja que foren destruïts a posta per tal d’evitar la…
Episcopologi de Girona. Segles VI-XII
Art romànic
Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…