Resultats de la cerca

Actuà d’ambaixador d’Alfons IV a la cort pontifícia Fou prior 1429 i mestre general 1442 del convent de la Mercè de Barcelona Escriví, entre altres obres, que no es conserven, uns annals del seu orde titulats Speculum fratrum Sacri Ordinis Sanctae Mariae de Mercede

Estudià amb Lluís Millet i Antoni Nicolau Harmonitzador de cançons populars catalanes i autor d’una cinquantena de sardanes, d’obres corals, com La vaca cega premi Joaquim Serra, i de l’obra escènica La mel als llavis Deixà transcripcions de música dels s XVII i XVIII

Entre les seves obres es destaquen els sermons sobre la vida cristiana i els escrits sobre l’Encarnació Es conserva també part de la seva correspondència Bisbe de Mabbūg Hieràpolis, a Síria 485, fou exiliat per l’emperador Justí I Els jacobites el veneren com a sant

Estudià durant molts anys la cançó tradicional francesa i els problemes del seu origen i de la seva transmissió Les seves obres més importants són Recherches sur notre ancienne chanson populaire traditionnelle 1927-33, Notre chanson folklorique 1941 i La formation de nos chansons folkloriques 1953-63

Adversari del materialisme i del mecanicisme, creia en una perfecta harmonia entre el sentit moral, la voluntat de Déu i la llei natural Obres principals A Demonstration of the Being and Attributes of God 1705 i A Discourse concerning the Unchangeable Obligation of Natural Religion 1706

Deixeble de Manuel Ponce El 1928 fundà l’Orquesta Sinfónica de México i fou nomenat director del conservatori nacional 1928-34 La seva producció comprèn ballets El fuego nuevo , 1921 Los cuatro soles , 1926, obres simfòniques Sinfonía proletaria, 1934 Obertura republicana, 1935 i música de cambra

En collaboració amb Joseph Archer Crowe 1825-96, publicà nombroses obres sobre pintura italiana i flamenca, entre les quals A New History of Painting in Italy 1864-66, on classificà i estructurà amb gran rigor científic la història de la pintura italiana fins al s XVI

La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546 Fundà almenys un monestir de monjos Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s’ha perdut, així com altres obres seves Es conserva el seu epitafi, en vers

Biografià Winckelmann 1860-72 i investigà Velázquez 1888 en una de les primeres grans obres sobre aquest tema, exemple d’un estudi meticulós de tota una realitat cultural Publicà també estudis sobre Murillo 1888 i Miquel Àngel 1900 i 1909 i altres treballs sobre art hispànic

Augustinià, fou rector del Collegi de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana Cronista de l’orde, escriví, entre altres obres sobre aquest, una Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la orden de San Agustín 1704-12