Resultats de la cerca

Destacà en la modalitat d’escacs per correu, en què aconseguí el títol de Mestre Internacional de la ICCF Des del 1955 collaborà en revistes especialitzades nacionals i internacionals i publicà diversos llibres Formà part de l’equip tècnic de la Federació Catalana d’Escacs FCE, i també de l’equip encarregat de la redacció del seu butlletí Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla de plata de la FCE

Organitzada per la Federació Internacional de Korfball, la primera edició tingué lloc a Estoril Portugal l’any 1998 La segona edició es disputà a Terrassa entre el 31 de març i el 7 d’abril de 2003 Hi competiren deu seleccions nacionals i en resultà vencedora Holanda La selecció catalana acabà en setena posició En l'edició del 2016, celebrada als Països Baixos, la selecció catalana absoluta aconseguí una medalla de bronze, el primer podi de la història

Sempre lligat al Joventut de Badalona, exercí d’entrenador de juvenils i categories inferiors entre el 1947 i el 1970 També dirigí temporalment, en dues ocasions, el primer equip A partir del 1970, sense deslligar-se de l’apartat tècnic, fou delegat federatiu del club L’any 1982 continuà només com a delegat, tant federatiu com de camp Se li atorgà la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya i fou nomenat Històric del Bàsquet Català

S’inicià com a caricaturista a la secció d’esports del diari La Prensa i a Vida Deportiva durant la primera meitat dels anys quaranta Treballà a Barcelona Deportiva i participà en la creació dels setmanaris Dicen 1952 i Lean 1954, el primer dels quals dirigí fins el 1975, i entre el 1977 i el 1981, en una segona etapa Els anys vuitanta collaborà en Mundo Deportivo Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Fou el primer campió d’Espanya i de Catalunya dels 400 m tanques Guanyà el campionat estatal en dues ocasions 1924, 1926 i el títol català en quatre ocasions 1925-28 Establí quatre rècords d’Espanya i set de Catalunya També aconseguí el rècord espanyol de relleus 4 × 400 m amb la selecció catalana 1926 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola i fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Més conegut com Željko Obradovic, després de dirigir el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí el seu primer títol de campió d’Europa, s’incorporà al Joventut de Badalona la temporada 1993-94 i, en la seva primera i única temporada al capdavant de l’equip, assolí la primera Eurolliga de la història verd-i-negra Posteriorment, dirigí la selecció de Iugoslàvia que fou subcampiona olímpica 1996 i campiona mundial 1998 i d’Europa 1997

Estudià a l’École de Chartres 1893-97 i féu la tesi Essai sur la réforme de l’ordre de Fontevrault 1459-1641 Després de treballar a la Bibliothèque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon , que ell havia fundat Fou un dels promotors del LXXIII Congrès Archéologique de France 1906, celebrat a Perpinyà i a Carcassona

El sector turístic es va recuperar i va tornar a ser un puntal del creixement econòmic També va tornar la inversió estrangera i, al febrer, es va iniciar la construcció del Baha Mar Resort Complex, el projecte turístic mes gran en la història del país, que incrementarà en un 30% el nombre de visitants El Govern va continuar amb la política de contenció del dèficit fiscal i va vendre una participació a l’empresa de refineria de petroli

En el segon referèndum convocat en la història de Malta –el primer va ser el 2003 per decidir l’adhesió a la Unió Europea–, Malta va deixar de ser l’únic país europeu sense regulació legal del divorci El 28 de maig, el 52% dels votants va decidir donar suport a la iniciativa parlamentària per regular el divorci, en un país on el 98% dels habitants es declara catòlic i que fins ara només regulava la separació