Resultats de la cerca

Aconseguí el títol de pilot el 1952 amb l’Aeroclub de Sabadell El 1953 s’incorporà al nou Aeroclub Barcelona-Sabadell Participà en festivals i rallis aeris, entre els quals hi ha el Festival Aeri Internacional de Barcelona El 1971 fundà l’Aeroclub de la Cerdanya Fou un dels impulsors de la refundació de la Federació Aèria Catalana 1982 i formà part de la junta directiva També fou patró i soci fundador de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya 1997 Destacà per la seva faceta de constructor de rèpliques d’avions d’època Dirigí 1986-94 un equip d’experts que construí sis rèpliques…

Es formà al Gimnàs Frediani de Vilassar de Mar, i fou campiona d’Espanya juvenil tres vegades 1966, 1967, 1968, tant individual com per equips Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1970, el d’Europa 1971, els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyà la medalla d’or en terra i la de bronze per equips, i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Es retirà el 1972 i, durant vint-i-cinc anys, dirigí el seu propi gimnàs a Mataró També entrenà gimnastes a Sant Vicenç de Montalt fins el 2007 Posteriorment, collaborà com a preparadora d’elements gimnàstics i elasticitat amb l’equip…

Jugà de central i es formà al planter del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya amateur 1979 i després de passar pel Barcelona Atlètic fou traspassat al Saragossa 1982-84 El FC Barcelona el recuperà la temporada 1984-85, però no disputà cap partit Fou cedit a l’Hèrcules 1985-86 i retornà al Barça, amb el qual restà fins la temporada 1988-89 Jugà 72 partits amb l’equip blaugrana i marcà 4 gols Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1988, una Copa de la Lliga 1986 i una Recopa d’Europa 1989 Finalment jugà tres temporades amb el Logronyès Formà part sis vegades de la selecció…

Fundat el 1983, fou un dels clubs catalans d’esquaix més destacats durant els anys vuitanta L’equip femení es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya dos anys consecutius 1984, 1985 Sobresortiren Maria Bachs i Mònica Espadaler Acollí diverses competicions, entre les quals cal esmentar el Trofeu Ballantines El 1987 remodelà les installacions i construí dues pistes de raquetbol i tres noves pistes d’esquaix, i passà a tenir-ne quinze També disposava de dues pistes de futbol sala, gimnàs, sauna, piscina i escola d’esquaix El 1992 tenia 600 socis Desaparegué a mitjan anys noranta i…

S’inicià en l’SPEA Tarrés Trial Team del seu oncle Jordi Tarrés Debutà oficialment el 2007 amb el títol d’Europa inter 125 cc Pilotà pels equips Gas Gas i JTG Fou campió de Catalunya en totes les categories d’edat, i en l’absoluta 2008 campió d’Espanya jú-nior a l’aire lliure 2009 i en pista coberta 2010 campió d’Europa juvenil 2009 i júnior 2010, i campió del món juvenil 2010 També conquerí el Campionat d’Espanya de TR2 2010 L’any 2013 signà per la marca Sherco i el 2016 per TRS, equip del seu oncle Jordi Tarrés L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

S’inicià a l’Escola del Mar, i fou soci fundador del Club d’Escacs Barcelona 1921 i del Comtal Escacs Club 1923 Es proclamà campió de Catalunya individual 1924, 1931 i per equips amb el CE Barcelona 1921, 1922, 1923 i el Comtal EC 1924, 1925, 1931, 1933, 1940, 1944, 1950, 1951 Formà part de l’equip espanyol en tres Olimpíades 1927, 1930, 1931 Fundà la revista Els Escacs a Catalunya , que dirigí durant deu anys Actuà en partides simultànies i en partides comentades en quasi totes les entitats catalanes Impulsà la creació del Torneig Nacional de Barcelona, organitzat pel Club d’…

Migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Després de passar pel Barcelona Atlètic, jugà al primer equip la temporada 1995-96 Disputà 28 partits i marcà 4 gols Després, jugà amb l’Oviedo 1996-97, l’Albacete 1997-98, l’Extremadura 1998-99 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2005, amb el qual disputà 120 partits de Lliga, marcà 16 gols i guanyà la Copa del Rei 2000 Posteriorment, jugà amb l’Almeria 2005-07 i el Centre d’Esports l’Hospitalet 2007-11, del qual esdevingué capità Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, on obtingué…

S’inicià en la competició amb la bicicleta tot terreny A divuit anys deixà el ciclisme per dedicar-se a les curses de muntanya i el duatló de muntanya Formà part de les seleccions catalanes de curses de muntanya, amb què es proclamà campió del món 2005, 2006, i de curses amb raquetes de neu En la darrera especialitat, fou campió de Catalunya 2010 i subcampió d’Europa 2011 Guanyà el Corsica Raid 2012 Vinculat al Centre Excursionista de Terrassa, on ha estat responsable de l’equip de curses de muntanya i coordinador de cursos d’esquí de muntanya, és guia de muntanya i membre del…

Migcampista format a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida, jugà tres temporades amb el primer equip 1986-89, les dues últimes a segona divisió Posteriorment jugà al Club Futbol Balaguer, Unió Esportiva Tàrrega i el Club Futbol Gavà Es retirà el 2003 i des de llavors entrenà el CF Balaguer 2003-08, la UE Lleida 2008-13, el CF Reus 2013-14 i el FC Andorra la temporada 2016-17 fins a la seva mort Patí un accident mortal mentre pujava en bicicleta al coll de la Gallina Fou professor i catedràtic de l’INEFC de Lleida i professor del màster de Director esportiu i del de…

Defensa, jugà al Club Esportiu Noia, equip amb què debutà a la màxima categoria a disset anys Amb el Noia, del qual durant molts anys fou capità, jugà fins el 2008 i guanyà dues Copes del Rei 1998, 2008, una Copa de la CERS 1998 i una Copa Federació 2001 També fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola absoluta 1994 i guanyà la Copa Llatina amb la selecció sub-21 1995 i sub-23 1997 Fitxà pel Club Patí Monjos, de primera divisió, amb el qual aconseguí l’ascens a l’OK Lliga la temporada 2010-11 i es retirà La temporada 2011-12 debutà com a entrenador del Club Patí…