Resultats de la cerca

Estudià belles arts a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en fotografia i vídeo, i l’últim any dels estudis anà becada al Massachusetts College of Art and Design El 2014 creà la companyia de teatre d’improvisació Impro Barcelona, després d’anys dedicant-se a la improvisació i al teatre amateur Altres projectes destacats són la participació en espectacles de les companyies Théâtre Organic i DeJabugo, de la qual fou cofundadora Ha format part de l’ONG Pallapupas durant gairebé onze anys Des del 2015 fa imitacions de diversos personatges al programa de ràdio Versió RAC1 i, des del 2016…

Llicenciada a la Universitat Autònoma de Barcelona, en 2000-04 formà part de l’equip de diversos programes de Barça TV Obtingué una gran popularitat a la ràdio, especialment a l’emissora RAC1  amb els programes  Minoria absoluta , La segona hora  i Via lliure , i, des del 2010, a Catalunya Ràdio  com a presentadora del magazín de tarda La tribu de Catalunya Ràdio , que el 2013 rebé el premi al millor programa radiofònic de Ràdio Associació de Catalunya Compaginà aquesta activitat amb programes de televisió a Televisió de Catalunya   Sexes en guerra , Passat particular , etc i a  8tv   Envasat…

S’atorga des del 1980 Inicialment, i fins el 2009, rebé el nom de premi Òmnium de Ràdio i Televisió , l’any 2010 fou redenominat  premi Òmnium de Comunicació  i, finalment, el 2017 adoptà el nom actual en honor de Muriel Casals , que havia estat presidenta de la institució  El premi fou entregat durant la  Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats 1980 Punt de vista , de Manuel Pont i Bosch Lliçons de català , de Rosa Victòria Gras 1981 no atorgat en categoria de ràdio Líders…

Collaborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil “In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort” i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics 1963, El meu pardal 1964, El vaixell bromista 1965, El gat i el lloro 1966, Miau, miau 1971, Ric, rac, ruc 1971, El conte de la lluna callada 1972, Mel i mató 1973, Els gegants 1979, La nina 1979, L’ascensor 1979, De dia, de nit 1980, Quan era petita 1980, La família Massatard 1980, Els bessons 1980, Però no ho diguis a ningú 1981, Conte…

Començà en mitjans locals i en premsa escrita com Solidaridad Nacional i El Correo Catalán Posteriorment treballà a la redacció de Mundo Deportivo 1981-96, on arribà a ser redactor en cap de la secció de futbol A partir del 1996 exercí de sotsdirector del diari As i de responsable de la delegació a Catalunya, fins el 2010, fent cròniques del Real Madrid i de l’Espanyol El 2011 passà al diari Marca En ràdio fou comentarista a Onda Cero 1991-93 i a Cadena SER, en els programes El Larguero i Carrusel Deportivo , respectivament El 2010 passà a la cadena COPE, per formar part del programa Tiempo…

En premsa escrita ha estat corresponsal, redactor o redactor en cap de Motociclismo 1974-82, Moto Verde 1976-82, Solo Moto Actual 1982-90, Solo Auto 1987-90, Solo Auto 4x4 1987-90 i Solo Auto Sport 2004-06 Ha estat director de Solo Moto 30 1982-90 També collaborà, des del 1975, en Dicen , El Noticiero Universal , Mundo Deportivo , Sport , El Periódico de Catalunya , Avui , El 9 i Ara , entre d’altres En ràdio ha treballat a Ràdio Esparreguera 1980-82, Ràdio Barcelona 1982-88, Punto Radio Onda Rambla 1999-06, Catalunya Ràdio 2003-08, COM Ràdio 2003-06, Radio Marca 2005-12 i RAC1 2005-12 En…

Llicenciada en filologia anglesa per les universitats de Barcelona i Southampton 1994, des del 1990 collabora en diversos mitjans de comunicació El Observador , El Periódico de Catalunya , Diari de Girona , RAC1, Com Ràdio , etc Ha estat editora i cap de premsa de Random House Mondadori 2001-09 i directora editorial de La Galera  2009-18 El setembre d’aquest any rellevà Manuel Forcano a la direcció de l’ Institut Ramon Llull , càrrec que ocupà fins el juny del 2021, que fou substituïda per Francesc Serés Des del 2022 és directora de la llibreria i espai cultural Ona de Barcelona L’any 2009…

Llicenciat en Dret i Periodisme, ha desenvolupat la seva carrera periodística en el diari La Vanguardia , on començà a treballar el 1969 com a traductor En fou corresponsal a Londres 1974-81 i a Washington 1981-82, i enviat especial a una vuitantena de països L’any 1983 ocupà durant uns quants mesos la direcció del diari, i posteriorment fou director adjunt 1987-2000 i director de l’edició digital 2000-06 Des del 2006 n’és conseller de direcció És collaborador habitual d’altres mitjans de comunicació El Punt-Avui , El Mundo Deportivo , i tertulià en programes d’actualitat de TVC, de …

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i especialitzat en filologia germànica Dedicat professionalment a l’ensenyament, collaborà en mitjans de comunicació, entre els quals Revista Catalunya , Riutort , Guix , L’Esquirol , les emissores de ràdio Catalunya Cultura, RAC1 i el programa de televisió Avisa’ns quan arribi el 2000 Les seves primeres obres, meticulosament elaborades — Entre el neguit i el silenci 1959, Foc nostre, somni 1960, Paraules 1962 i Paraules cap al tard 1973—, responen a un postsimbolisme melangiós i amb certs elements rupturistes de signe més…

Iniciat a Ràdio Barcelona al final dels anys setanta, el 1984 es responsabilitzà de la redacció esportiva de Catalunya Ràdio Destacà com a locutor de partits de futbol i bàsquet tant en ràdio com en televisió El 1988 presentà el programa Gol a gol a Televisió de Catalunya, que alternà amb el programa Basquetmania Entre el 1998 i el 2001 presentà i dirigí la secció d’esports del Telenotícies de TV3 Presentà i dirigí programes de Televisió de Catalunya, com L’última jugada , Futbol de somni , L’entorn , Minut Zero , Tres punts , noves edicions de Gol a gol , Hora Q , Esport Club  i…