Resultats de la cerca

Fugí d’Al-Andalus amb motiu de la intolerància dels nou vinguts almohades i viatjà per Europa i per l’Àfrica del nord S'adonà del profund desnivell existent entre les aljames de la península i les de la resta d’Europa, i en els seus viatges es convertí en transmissor de la cultura científica àrab al nord i al centre d’Europa Escriví diverses obres en llatí, com els Fundamenta tabularum astronomicarum 1154, que és una recensió molt ampliada de les Tabulae Pisanae, i un Tractat sobre l’astrolabi planisfèric ~1160 Però la seva fama és deguda a les nombroses obres científiques, en hebreu, sobre…

Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta

Fill d’Abraham ha-Bedersí Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaṣlut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia A 18 anys escriví una rèplica al Śone Našim de Yehudà ibn Šabbetay, en defensa de les dones Escriví també comentaris filosòfics a l' haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Beḥinat ‘Olam , tractat…

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament neoplatònic, escriví Hegyon…

La teologia tardana l’identifica amb els llimbs

En categoria amateur començà a córrer amb l’equip Kaiku, i debutà com a professional el 1992 En la temporada 1994-95 guanyà la medalla d’or al campionat del món de carretera i la de plata en la cursa contra rellotge individual, quedà segon a la Vuelta a Espanya i tercer al Giro d’Itàlia Als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 fou medalla de plata a la contra rellotge El 1997 fitxà per l’equip del Banesto

Fou professor a Freiberg Investigà sobre mineralogia i sobretot les roques, que classificà És conegut especialment per la teoria neptunista sobre l’origen de les roca Publicà, entre altres obres, Kurze Klassification und Beschreibung der Gebirgsarten ‘Petita classificació i descripció dels terrenys’, 1787 i Geognosis 1801

Fundà a París els tallers Breguet de rellotgeria Introduí perfeccionaments notables en el termòmetre metàllic i el pèndol astronòmic i enginyà l’aparell amb què Hippolyte Fizeau mesurà la velocitat de la llum

Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907