Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Antoni Cuesta
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic.
Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta Realitzà el primer film important del País Valencià El tribunal de las Aguas 1905 rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pellícules amb argument, com El ciego de la aldea 1907 i El tonto de la huerta 1912 inspirada en La barraca , de Blasco i Ibáñez Produí també films de tema taurí La lucha por la divisa , 1909 i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps
Frederic Trèmols i Borrell
Botànica
Botànic i químic.
Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895
Frederic de Botella i d’Hornos
Geologia
Enginyer i geòleg.
Deixeble d’Elie de Beaumont a l’École de Mines de París Fou enginyer en cap del districte miner de València i president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador És autor de les obres Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia , amb un mapa geològic del País Valencià 1854, Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete 1886, España, geografía morfológica y etiológica 1868 i Monografía de las aguas minerales y termales de España 1892 i d’un Mapa geológico de España y Portugal 1/2 000 000 1879
Blai Verdú i de Sanç
Literatura catalana
Escriptor.
Dominicà, catedràtic de la Universitat de València i de la de Tarragona fou rector del collegi de l’orde de Tortosa i lector de la seu de Tortosa Publicà diversos tractats filosòfics amb finalitat didàctica, com De rebus universalibus disputatio 1593, Opuscula philosophica 1598, Commentaria super disputationem de Trinitate Divi Thome 1602, Acromatica super universam Aristotelis logicam 1614 i Commentaria in logicam Aristotelis 1614, algunes obres pietoses, un Libro de las aguas potables y milagrosas de la fuente de Nuestra Señora de Avellá 1607 i Engaños y desengaños del tiempo con un…
Maties Granja
Economia
Industrial.
Emigrà al Perú i, més tard, a Valparaíso, Xile, vers el 1862, a Cobija el 1864, i finalment s’establí a Iquique el 1866 Fou un remarcable comerciant i propietari, i des del 1870 concentrà els seus interessos econòmics en la indústria salnitrera Promogué la creació d’importants infraestructures, com el ferrocarril a la regió d’Aguas Blancas i el port a Caleta Coloso per a la comercialització del salnitre Està considerat com a un dels pioners i primers industrials d’Antofagasta Les seves explotacions arribaren a produir, anualment, 6 milions de quintars de nitrat i tenir 2 000…
Pere Serra i Bosc
Arquitectura
Història
Militar
Militar i arquitecte.
Intervingué en les obres de fortificació de Barcelona 1798 Durant la guerra del Francès fou capità de la companyia de guies de l’exèrcit escriví un Prontuario de la mayor parte de los caminos y veredas del Principado de Cataluña , que, en còpies manuscrites, afavorí granment les operacions contra els francesos fou imprès en acabar la guerra 1814 Planificà l’anomenada font del Vell del pla de les Comèdies barceloní 1816-19 i restaurà l’església del Carme Soci de les acadèmies de Sant Carles de València i de San Fernando de Madrid, publicà una Disertación sobre la conducción de…
Josep Subiràs i Barra
Història
Militar
Matemàtiques
Militar i matemàtic.
Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic Francesc Subiràs i…
Manoel de Barros
Literatura
Poeta brasiler.
Des del 1960 regentà la seva explotació ramadera a Campo Grande, on residí fins a la mort L'any 1937 publicà Poemas concebidos sem pecado , el primer dels seus 18 reculls de poemes La seva obra és considerada un dels cims de la lírica contemporània en llengua portuguesa En el seu gran domini del llenguatge tenen un paper fonamental la recreació de l’oralitat i els dialectes Guanyà dos cops el premi Jabuti, el més important del Brasil, per O guardador de águas 1989 i O fazedor de amanhecer 2002, a més del Premi Nacional de poesia per Gramática expositiva do chão 1966 i el Premi Nacional de…
Xavier Vilanova i Montiu
Metge.
Fill del metge Pelai Vilanova i Massanet Cursà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià 1923, i es doctorà a Madrid 1928 S'especialitzà en dermatologia a París —on estudià a l’Hopital Saint Louis—, Estrasburg i Milà Arran de l’esclat de la Guerra Civil, el 1936 anà a Colòmbia i dirigí la leproseria Aguas de Dios Fou catedràtic de dermatologia a Valladolid 1942, València 1944 i Barcelona 1948 Dirigí l’Escola Professional de Dermatologia de Barcelona 1952 Membre de les acadèmies de medicina de València 1944 i de Barcelona 1950, presidí el Collegi…
Los Gallardos
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, estés a l’esquerra del riu d’Aguas.