Resultats de la cerca

Fou un dels collegiats catalans amb més temporades a primera divisió Hi arbitrà des de la temporada 1950-51 fins a la 1962-63 El seu darrer partit tingué un gran ressò mediàtic perquè expulsà Di Stefano al Santiago Bernabéu en la semifinal de Copa del 1963

Fou president honorari de l’Hispània Athletic Club de Barcelona des que es fundà, el 1900, fins que desaparegué, el 1903 Fou el promotor de la Copa Macaya de futbol, precedent del Campionat de Catalunya i primer torneig disputat a la península Ibèrica, que se celebrà entre el 1900 i el 1903 També presidí la Federació Catalana de Tennis 1906-09 i el Reial Club de Tennis Barcelona 1929-35 El 1927 fundà a Sitges, juntament amb Salvador Casacuberta, el Terramar Golf Club, del qual fou el primer president, fins el 1931

Extrem format en les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà com a professional el 1987, després de quedar subcampió mundial júnior aquell mateix any Amb el Granollers fou subcampió de Lliga 1992 Posteriorment jugà al BM Alzira 1992-94, a l’Ademar Lleó 1995-96 i al Pozoblanco 1996-97 Acabà la seva trajectòria en els equips de la Roca, les Franqueses i Sant Fost, club que també entrenà Disputà 64 partits amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat del Món 1991 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Format al Club Natació Barceloneta, guanyà diversos Campionats de Catalunya de natació en categories inferiors El 1971 ingressà a les files del Club Natació Barcelona, seguint els passos del seu germà Antoni, i s’interessà pel waterpolo Fou campió d’Espanya juvenil 1973, 1974 i júnior 1977 Posteriorment fitxà pel Club Natació Catalunya, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya absolut 1988 i dues Copes del Rei 1987, 1988 També participà en la Recopa d’Europa 1987 Entre el 1976 i el 1982 fou 37 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Campionat d’Europa 1981 Rebé la…

Fou cofundador, juntament amb el seu germà Vicenç, del club de futbol sala Industrias García l’any 1975 Fou entrenador del primer equip durant diversos períodes de la dècada de 1990 També ocupà el càrrec de vicepresident Fitxà els primers jugadors brasilers del club, entre els quals destacà João Belfort També se centrà en la formació de base Propietari de l’empresa de vins Marfil Alella, el 2001 es convertí en el principal patrocinador del club, que l’any seguent passà a denominar-se Marfil Santa Coloma D’altra banda, durant la dècada de 1990 i principi del 2000 també patrocinà el Club de…

Llicenciat en ciències de la informació, dirigí i presentà diversos programes de ràdio i televisió combinant habitualment el periodisme esportiu i l’humor en clau de paròdia Entre els programes radiofònics destacà Força Barça , emès per la Cadena Rato durant els anys vuitanta i on es retransmetien partits del Futbol Club Barcelona Parallelament presentà, a Televisió Espanyola de Catalunya, Força Barça , programa en to humorístic on es parodiaven esportistes i dirigents del món de l’esport Presentà també el programa Al Ataque a Antena 3 1992 i Força Barça i Ja hi som 1994-98 a Televisió de…

Campió d’Espanya en la categoria de pes mosca, durant anys exercí com a preparador de boxejadors Entrenà el jove Luis Romero, futur campió d’Europa També fou l’impulsor de l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors, que presidí en un primer moment

Destacà en sabre i espasa durant la seva joventut Advocat i jutge de professió, fou president de la Societat Foment de l’Esgrima de Barcelona, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i durant cinc mesos president del RCD Espanyol juliol-desembre del 1913 Entre el 1929 i el 1931 fou president de la Federació Catalana d’Esgrima

Formà part d’un dels primers equips del Futbol Club Barcelona al principi del segle XX, on jugava de davanter Romangué a les files del FC Barcelona a excepció d’una temporada, que jugà amb l’Universitari Sport Club D’altra banda, fou un dels membres fundadors del diari esportiu Mundo Deportivo 1906, on escriví cròniques esportives durant els primers anys Entre el 1908 i el 1909 combinà el periodisme amb la presidència del Club Espanyol de Jiu-Jitsu i la vicepresidència de la Federació Catalana de Futbol Per motius professionals visqué molts anys a l’estranger Els anys trenta tornà a escriure…

Especialista en la prova dels 400 m, aconseguí la victòria en aquesta distància en el Campionat de Catalunya de la temporada 1959-60, i fou tercer en la prova dels 200 m L’any 1959 baté el rècord deCatalunya dels 400 m amb una marcade 49,2 s, plusmarca que rebaixà a 48,5 s el 1962 El mateix any, també superà el rècord de Catalunya dels 200 m amb 23,0 s