Resultats de la cerca

Fou campió de Catalunya de marató 1990, 1992 i mitja marató 1992 i el primer atleta català capaç de baixar d’1 h i 4 min en aquesta prova

Competí representant el club de boxa Sant Eloi i es proclamà subcampió d’Espanya amateur en les categories de pes ploma 1971 i de pes lleuger 1975 També fou campió de Catalunya amateur de pes ploma 1971 abans de marxar a Mallorca, on passà al camp del professionalisme 1976

Descendent d’una família àrab iemenita establerta a Al-Andalus des de la conquesta, ocupà importants càrrecs administratius —director de la seca 967, intendent de l’exèrcit comandat pel general Galib 972, etc— durant el califat d’al-Ḥakam II, fins que, mort aquest 976, fou nomenat tutor d' Hišam II Amb l’ajut de la mare del nou califa molt probablement la seva amant, l’aïllà de la política, eliminà al-Muṣḥafí i Galib i, nomenat ḥāǧib 978, es convertí en amo absolut del poder de Còrdova Substituí els eslaus de l’armada per berbers i mercenaris cristians i emprengué cinquanta-sis campanyes…

Provinent d’una família carlina, es llicencià en dret per la Universidad Complutense de Madrid i es diplomà en periodisme Fins el 1979 treballà a l’Administració dins del cos d’inspecció de treball i ocupà també càrrecs a l’Ajuntament de Madrid, d’on fou regidor 1979-82 Políticament evolucionà del tradicionalisme amb afinitats amb el franquisme cap a Convergencia Socialista, que el 1977 es fusionà amb el Partido Socialista Obrero Español Fou ministre de l’Interior 1982-88 i de Transports i Comunicacions 1988-91 en els governs presidits per Felipe González Diputat per Madrid del 1986 al 1998…

Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de la Columna…

Llicenciat en biologia per la Universitat Complutense de Madrid 1969, obtingué el doctorat cum laude el 1973 Des del 1975 és científic titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, i fou vicedirector de l’Institut de Biologia Molecular d’aquesta institució 1986-89 i vicedirector del Centre de Biologia Molecular CSIC-Universitat Autònoma de Madrid 1989-90, que dirigí 1990-92 i on exerceix la docència en investigació La seva recerca centrada en el desenvolupament genètic de la mosca Drosophila melanogaster ha permès augmentar la informació sobre els processos de regeneració…

És el centre agrícola, industrial i comercial de la comarca de Campo de Dalias La seva expansió és moderna i deguda a l’expansió del conreu hortofructícola en hivernacles o en umbracles Gran part de la seva indústria i del seu comerç es relacionen amb aquesta activitat elaboració i comercialització de productes hortofructícoles, empreses de transports, fabricació de material per a hivernacles, planters, etc

Economia agrícola especialment fruiters i hortalisses

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja