Resultats de la cerca

Adscrit al Comitè Català d’Àrbitres, s’inicià el 1962 Després de dues temporades a segona divisió, assolí la màxima categoria estatal 1972-75 i dirigí 27 partits de Lliga Després retornà a segona, fins que es retirà, al final de la temporada 1979-80

Descendent d’una família àrab iemenita establerta a Al-Andalus des de la conquesta, ocupà importants càrrecs administratius —director de la seca 967, intendent de l’exèrcit comandat pel general Galib 972, etc— durant el califat d’al-Ḥakam II, fins que, mort aquest 976, fou nomenat tutor d' Hišam II Amb l’ajut de la mare del nou califa molt probablement la seva amant, l’aïllà de la política, eliminà al-Muṣḥafí i Galib i, nomenat ḥāǧib 978, es convertí en amo absolut del poder de Còrdova Substituí els eslaus de l’armada per berbers i mercenaris cristians i emprengué cinquanta-sis campanyes…

Competí representant el club de boxa Sant Eloi i es proclamà subcampió d’Espanya amateur en les categories de pes ploma 1971 i de pes lleuger 1975 També fou campió de Catalunya amateur de pes ploma 1971 abans de marxar a Mallorca, on passà al camp del professionalisme 1976

Membre del Club Natació Barceloneta, guanyà els 400 m lliure 1962 i 100 m papallona 1963 del Campionat d’Espanya infantil Rebé una beca de la Residència Blume, i, abans de debutar en categoria absoluta de natació, el seleccionador estatal de waterpolo Bandy Zolyomy es fixà en ell i s’inicià en waterpolo Participà en el Campionat d’Europa 1966 El 1967 fitxà pel Club Natació Barcelona, però abandonà la pràctica esportiva poc després El 1986, de la mà del seu germà Julián, tornà al CN Barceloneta com a vicepresident segon i impulsà la secció de vela

Membre del Club Natació Barceloneta, el 1965 guanyà la prova de 100 m lliure del Campionat d’Espanya infantil El 1966 visqué a la Residència Blume i formà part de la selecció juvenil que millorà el rècord d’Espanya de relleus 4 × 200 m lliure Aquell mateix any fou campió de Catalunya absolut de 4 × 100 m lliure 1966 També practicà el waterpolo i fou subcampió de Catalunya l’any 1967 Poc després abandonà la pràctica esportiva, però l’any 1986 tornà a les files del club com a vicepresident Impulsà el trasllat de les installacions a la platja de l’antic Casino de Sant Sebastià i la fusió del…

Amb vint-i-cinc anys fitxà pel Club Deportiu Terrassa, després de passar per diversos clubs de l’Estat CH Benalmádena, CH Alcalá, CH Valdeluz, Ourense HC i Sardinero HC Amb el Terrassa guanyà dos Campionats de Catalunya 2008, 2010 i una Lliga 2008 Debutà amb la selecció espanyola als disset anys i participà en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

És el centre agrícola, industrial i comercial de la comarca de Campo de Dalias La seva expansió és moderna i deguda a l’expansió del conreu hortofructícola en hivernacles o en umbracles Gran part de la seva indústria i del seu comerç es relacionen amb aquesta activitat elaboració i comercialització de productes hortofructícoles, empreses de transports, fabricació de material per a hivernacles, planters, etc

Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista