Resultats de la cerca

Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què Europa no és el continent…

L’any 1978 assolí la posició 42 al rànquing de l’ATP, la més alta de la seva carrera L’any 1980 guanyà dos torneigs individuals de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Viena i Bournemouth Fou un habitual de l’equip espanyol de Copa Davis i entrenador de jugadores com l’argentina Gabriela Sabatini, la francesa Mary Pierce o la catalana Arantxa Sánchez-Vicario

Participà en el circuit europeu des de la primera temporada, l’any 1972, fins al 1982, i aconseguí el desè lloc en l’Orde de Mèrit d’aquest circuit l’any 1977 Conquerí l’Obert de Portugal 1967, l’Obert d’Espanya 1970, l’Obert Mexicà 1971 i l’Obert d’Itàlia 1977 Guanyà tres vegades la Copa d’Europa per equips Posteriorment fou entrenador i arquitecte de camps de golf i collaborà en el disseny del PGA Golf de Catalunya Fou assessor de la Federació Catalana de Golf 1979-80 i, des del 1977, vicepresident de l’European Tour

Debutà professionalment l’any 1991 Enquadrat en l’equip Suzuki-Toshiba Racing, ha estat campió de Catalunya de supermotard 2005, tres vegades subcampió d’Espanya i tres vegades tercer en la categoria SM1 Participà en el Supermoto de Nacions amb l’equip espanyol 2009 i és el director de l’equip Suzuki

Iniciat al Barcelona Boxing Club el 1913, s’afiliàal Punching Ball Club de Gràcia el 1921 Boxejà en les categories de pes mitjà i wèlter en dinou combats, dels quals guanyà sis Es retirà el 1924 i poc després començà a exercir de preparador físic Seguí la formació a la Sala Dubarry de París i posteriorment ocupà el càrrec de mànager del Punching Ball Club, on promogué l’anomenada Escola de Gràcia Entre els seus alumnes destacaren figures com Gironès, Flix, Ros, Barbens, Ortega o Pasqual

Pilot de karts, quedà segon en 100 cc sènior en el Campionat de Catalunya disputat a Lleida Guanyà el Campionat de Catalunya disputat a Cambrils de 100 cc sènior 1982 i es proclamà campió d’Espanya de kàrting en categoria sènior 1982

Migcampista S’inicià al Club Esportiu Sabadell 1995-96, i després d’un breu pas pel Girona, s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on jugà durant quatre temporades al filial Destacà com a migcampista, i disputà 206 partits a primera divisió amb el Llevant 1999-2002, 2007-08, el Màlaga 2002-05, 2008-09 i el Betis 2005-07 Finalment jugà al Nàstic de Tarragona 2009-10 i a la Ponferradina 2010-11, a segona divisió El 2002 formà part de la selecció catalana que s’enfrontà al Brasil

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió mundial tres en…

L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la documentació del pla…