Resultats de la cerca

Fill i, probablement, successor del monarca Demarat que havia estat deposat, s’emparà del poder el 206 aC Continuador del programa de reformes internes de Cleòmenes III, confiscà les terres i en féu una nova distribució Volgué reorganitzar la potència militar espartana per combatre la Lliga Aquea , però no ho aconseguí, malgrat les seves temptatives d’entesa amb Filip V de Macedònia, amb els romans, amb Antíoc III de Síria i amb els etolis Malvist pels seus intents d’efectuar una revolució social violenta, morí víctima d’un cop d’estat, el 192 aC

Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’atac a Sagunt…

Situada sobre un esperó rocós, a l’esquerra de la confluència dels rius Konkce i Amudarja, ocupava unes 150 ha i era defensada per una important muralla S'hi documentà un traçat urbà regular, de tipus grec, un gran teatre, diferents santuaris, un gimnàs i un notable palau, de tradició aquemènida També s’hi trobaren inscripcions gregues, entre les quals destaca un papir amb un text filosòfic El seu nom grec és desconegut Fundada probablement al temps de Seleuc I o d’Antíoc I, hom no exclou tampoc que fos fundada per Alexandre el Gran Fou abandonada vers l’any 100 aC

Fill i successor d’Àtal I Ajudà Roma contra Grècia i contra Antíoc III de Síria, cosa que, després de la batalla de Magnèsia 190 aC, li proporcionà gairebé la totalitat de l’Àsia Menor, les illes de l’Egea i el Quersonès traci Per tal de mantenir l’hegemonia a l’Àsia, lluità contra Prúsies I de Bitínia, Fàrnaces I del Pont i els gàlates Afavorí les arts i les lletres fundà la biblioteca de Pèrgam A la seva època Pèrgam esdevingué un dels principals focus de la cultura hellenística El succeí el seu germà Àtal II 159-138 aC, que continuà la seva política filoromana i culturalista

Cridats per Nicomedes I de Bitínia, l’any 278 aC tres pobles celtes els tolistòags o tolistòbogs, els tectòsags i els trocmes passaren d’Europa a Àsia Durant tres anys saquejaren els territoris propers però, derrotats per Antíoc I de Síria, s’establiren a la Galàcia Des de llavors, la Galàcia gaudí d’una fase d’expansió 275-230 aC cap a l’occident de l’Àsia Menor, d’una altra d’estabilització 230-189 aC i, finalment, d’una de submissió a Pèrgam 189-133 aC, al Pont 133-85 aC i a Roma, la qual primerament hi establí un protectorat 85-25 aC i després la convertí en província de l’…

Fill de Demetri II, succeí el seu pare adoptiu Antígon II Dosó El 215 aC s’alià amb Anníbal durant la primera guerra macedònia 216-205 aC, combaté, amb èxit, contra els aliats de Roma, i entre el 203 aC i el 200 aC conquerí Tràcia i les ciutats gregues de la mar Egea Roma inicià llavors la segona guerra macedònia 200-197 aC, favorable de primer a Filip presa d’Abidos i setge d’Atenes però, en ésser derrotat per Quint Flamini a Cinocèfals 197 aC, hagué de cedir totes les seves possessions, llevat de Macedònia Des d’aleshores ajudà Roma, contra Nabis 195 aC, contra Antíoc III de…

Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué…

Plató hi ensenyà des del 387 aC Era una comunitat destinada al culte de les muses i a l’estudi de la matemàtica, la música, l’astronomia i la divisió i la classificació, que Plató considerava com una propedèutica a la dialèctica Irradiava també una influència política Tingué tres períodes l' Acadèmia antiga , els principals representants de la qual són Espeusip, Xenòcrates, Heràclides del Pont i Crates l' Acadèmia mitjana , iniciada per Arcesilau, i l' Acadèmia nova , iniciada per Carnèades, les dues darreres de predomini escèptic A partir de Filó de Larissa i Antíoc d’Ascaló,…

És anomenada Bathzabbai en les fonts de Palmira i Septimia Zenobia en les llatines Filla d’Antíoc, esposà el rei Odainath, l’assassinat del qual, i el del seu primogènit Herodià, segurament ordenà A partir d’aleshores actuà com a regent durant la minoritat del seu fill Wahballat o Vaballathus La seva política exterior fou eminentment expansionista penetració a l’Àsia Menor el 270 i invasió d’Egipte el 271, fet que li valgué el control de Síria Batuda, però, per l’emperador Aurelià 272, salvà la vida acusant els seus consellers Fou portada en triomf a Roma 274, i al cap d’uns…

El primer llibre dels Macabeus , que degué ésser escrit en hebreu, però que només ha estat conservat en grec, narra les lluites de Mataties i dels seus fills, Judes, Jonatan i Simó, contra els reis hellenistes de Síria, Antíoc IV Epifanes i els seus successors 175-134 aC eren lluites armades de resistència religiosa contra els partidaris de paganitzar els jueus i d’imposar-los els costums hellenístics l’autor del llibre era un jueu de Jerusalem que l’escriví vers l’any 100 aC El segon llibre dels Macabeus inclou només els fets de Judes Macabeu model d’història patètica religiosa…