Resultats de la cerca

Fill natural de l’historiador Pere Antoni Beuter Format a València i a Coïmbra Beira, regentà la càtedra de teologia tomista a Évora, on succeí Luis Molina 1587, seguint les posicions teològiques d’aquest molinisme Ensenyà també a Coïmbra Els seus comentaris sobre Tomàs d’Aquino, De angelis i De incarnatione , restaren inèdits

És situada a la vora del riu Sali, afluent del Dulce, i al peu de la serralada Preandina Important nus ferroviari Indústries alimentàries conserves, licors i sobretot sucre, de materials de construcció i calçats Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional de Tucumán, fundada el 1914 i Universidad del Norte Santo Tomás de Aquino, el 1965

Dominic 1852, ensenyà filosofia i teologia al collegi de la Minerva, a Roma, i fou creat cardenal 1879 Representant del neotomisme, dirigí l’edició anomenada lleonina de les obres de Tomàs d’Aquino Entre altres obres, publicà Summa philosophica ad usum scholarum 1876, Della luce intellettuale e dell’ontologismo 1874 i Propedeutica in sacram theologiam 1890

Fou prior del convent de San Esteban de Salamanca, i durant divuit anys fou professor d’estudis tomistes al Collegi de Minerva de Roma Era un bon hebraista i escripturista escriví importants obres sobre patrística i comentaris a la teologia de Tomàs d’Aquino Tractatus theologicus Salamanca 1675-1690 i Tractatus de vertutibus theologicis Roma 1669

Ingressà a l’orde de Sant Francesc 1281 i estudià a Oxford i a Cambridge, on al cap de poc temps fou professor Obtingué 1305 el grau de magister a París, on escriví la major part de la seva obra, i el 1307 fou cridat a Colònia Hereu d’Agustí, Anselm i Avicenna, i en contrast formal amb Tomàs d’Aquino, intentà d’establir críticament els límits de la raó humana per tal de delimitar la part del coneixement que correspon a la ciència i el que cal deixar a l’assentiment de la fe En aquest sentit, tot el que no és demostrable rigorosament pertany al domini de l’arbitrarietat i de la…

Fou professor de filosofia al convent de Tortosa 1831 i de teologia al de Barcelona El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l’orde A Barcelona fundà el collegi de Sant Tomàs d’Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya

És situat a la sala capitular de la catedral i en algunes dependències annexes al claustre de la Mercè, traslladat a aquest lloc el 1942 De les seves colleccions destaca l’orfebreria, la marededeu del Capítol i un crucifix romànic Té un interès especial la tela que representa la temptació de sant Tomàs d’Aquino, pintada per Velázquez el 1633 per al collegi dominicà d’Oriola

Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí

El lliure albir es distingeix de la llibertat en el fet que aquesta és orientada al bé, mentre que el lliure albir és la capacitat de decidir independentment dels valors de la cosa elegida lliure albir d’indiferència , raó per la qual Agustí afirmà que l’home és lliure segons l’ús bo o dolent que faci del lliure albir, i Tomàs d’Aquino l’identificà amb la voluntat

Canonge, canceller de la universitat 1263 i bisbe de París 1268, intervingué en les controvèrsies entre els teòlegs i els mestres de la facultat d’arts i afavorí l’augustinisme enfront de l' averroisme sobretot de Siger de Brabant i d’algunes tesis aristotèliques de Tomàs d’Aquino, que condemnà en dues ocasions 1270 i 1277, condemna que provocà efectes oposats amb vista a l’acceptació de l’aristotelisme